Activitats de Jordi Pujol
Activitats de la Fundació
Activitats recomanades
Pròximes activitats
25 de maig de 2013
29 de maig de 2013
Jordi Pujol pronuncia la conferència «Tres generacions: la nostra, la següent i la que comença»
30 de maig de 2013
30 de maig de 2013
02 de juny de 2013
Jordi Pujol participa en la festa anual de la Tamborinada que organitza l'associació La Roda
03 de juny de 2013
Jordi Pujol presenta el llibre de Memòries del Dr. Jordi Cervós
15 de març de 2012Com interactuar amb un cervell adolescentEdu21 analitza l’aplicació dels avenços neurocientífics a l’educació i aprenentatge dels joves Comprendre com funciona el cervell, i a partir d’aquestes investigacions científiques fer-ne una aplicació pràctica a les aules, és un repte i, alhora, una oportunitat per als educadors. Edu21 ha organitzat una tribuna per aplicar aquestes innovacions a l’adolescència, una etapa convulsa en què es tornen a produir canvis importants al cervell. És, doncs, justament en aquest període, que l’educació pot prendre un protagonisme renovat i ha d’adaptar els mètodes d’aprenentatge que les neurociències faciliten. La Dra. Iroise Dumontheil, investigadora de l’Institute of Cognitive Neuroscience de la University College of London, s’ha especialitzat en l’estudi del comportament i desenvolupament del cervell durant l’adolescència. Les seves conclusions demostren que a través de determinades intervencions sistemàtiques s’aconsegueixen resultats molt positius en l’aprenentatge dels joves. «L’entrenament de la memòria de treball pot ajudar a prevenir dificultats en l’aritmètica», ha exemplificat Dumontheil. La investigadora també ha explicat que «els adolescents activen el còrtex prefrontal mig, anomenat cervell social, més que en els adults». De fet, Dumontheil identifica reaccions específiques cerebrals en el joves quan se senten premiats o estimulats i davant la influència dels iguals: «Per als adolescents, pensar a llarg termini és més complicat que pensar en termes d’emoció, retribució o risc. Els mecanismes d’autocontrol funcionen millor després de l’adolescència». També ha afegit que ha descobert entre els joves una especial sensibilitat envers la baixa autoestima, així com una propensió a l’ansietat: «Els adolescents són hipersensibles a la seva exclusió social, molt més que els adults». En aquesta mateixa línia s’han pronunciat els ponents de la taula rodona, que han intervingut a posteriori per tal de debatre les possibilitats d’aplicar a les aules els coneixements aportats per la Dra. Dumontheil. «Els alumnes aprendran millor tot allò que els suposi recompensa, ja sigui emoció, satisfacció o utilitat», ha corroborat Nieves Maya, directora del col·legi Carmelitas del Sagrado Corazón de Vitoria. Segons Maya, «educar és canviar el cervell», i ha afegit que «un error no sempre és un fracàs», sinó que pot ser un punt de partida, i que «els alumnes han de desenvolupar resiliència». Per la seva banda, Enrique Jimeno, director de l’IES Ramon Berenguer IV de Santa Coloma de Gramenet, ha explicat que a l’institut que dirigeix fan servir la màgia com a matèria optativa per a alfabetitzar en neurodidàctica els alumnes i ha assegurat que «en l’adolescència és molt important potenciar i compensar, i per això ens cal una millor formació específica». En la mateixa línia s’ha manifestat Jordi Carmona, director de l'Escola Garbí Pere Vergés d'Esplugues de Llobregat, que ha explicat que a la seva escola es van plantejar quins són els aspectes clau que fan que els alumnes aprenguin i, en aquest sentit, ha admès que «els adolescents són més receptius si es tenen en compte aspectes socials i maneres d’aprendre» i que «és fonamental construir entorns on la motivació, la tria o l’interès siguin la base de l’aprenentatge». La neuropsicòloga de la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge (UTAE) de l’Hospital de Sant Joan de Déu, Anna López, ha advertit que «abans de posar etiquetes a alguns adolescents, cal tenir en compte que potser hi ha un trastorn d’aprenentatge» i ha proposat alguns criteris per tal de tractar aquests casos. Per exemple, als dislèxics no se’ls ha de fer llegir en públic, cal donar-los més temps i fer-los exàmens orals, o als alumnes amb TDH se’ls pot asseure davant, supervisar-los, anticipar-los i reforçar-los positivament. També ha subratllat que «la pressió del grup social en l’adolescència és molt important». Enric Roca, coordinador d’Edu21 i moderador de l’acte, ha finalitzat el debat sentenciant que «els avenços neurocientífics ens demostren que cal personalitzar molt més l’ensenyament dels alumnes» i ha animat als educadors a recollir aquestes i moltes altres aportacions interessants d’aquest camp i a traduir-les en recomanacions didàctiques. Detalls de l'activitatDia: 15 de març de 2011 Hora: 18h Lloc: Auditori de l'IDEC-UPF (Balmes 132, Barcelona) La conferència de la Dra. Iroise Dumontheil serà en anglès, amb servei de traducció simultània.
|
PonentsMaterials
|