L’equilibri entre diversitat i projecte comú és la clau de l’èxit de la ciutat. Cal aconseguir que les percepcions negatives de la ciutat global, com la inseguretat, la pèrdua d’identitat o l’augment de l’incivisme, no prevalguin per sobre dels valors positius, com la innovació, l’excel·lència, l’intercanvi cultural o el progrés. Per aconseguir-ho, però, ¿cal articular un projecte compartit o donar marge a l’espontaneïtat i a les dinàmiques creatives pròpies de la realitat urbana?

Aquestes són, entre d'altres, algunes de les reflexions que es van poder seguir durant la taula rodona que va organitzar el Centre d’Estudis Jordi Pujol amb motiu de la presentació del número 14 de la revista VIA, dedicat a les ciutat(s) i a les noves concepcions de l’espai públic. A l’acte, que va omplir de gom a gom l’auditori de la nova seu del Centre d’Estudis Jordi Pujol, hi van intervenir el filòsof Daniel Innerarity; el catedràtic d'estètica de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, Xavier Rubert de Ventós; el professor d'ESADE, Àngel Castiñeira; i el geògraf Narcís Sastre.

Durant la taula rodona, Xavier Rubert de Ventós va assegurar que malgrat la necessitat d’articular una governança, la metròpolis és dinàmica i espontània i que l’obsessió per definir i projectar la ciutat, en alguns casos pot ser contraproduent. Per la seva banda, Daniel Innerarity va afirmar que molts dels canvis significatius que s’han experimentat en les societats actuals, són conseqüència d’una redefinició de les tensions entre l’àmbit local i global i que la idea d’espai públic està vinculada estretament amb la realitat de la ciutat actual. Així mateix, va reflexionar sobre la realitat urbana com l’espai idoni i apropiat per desenvolupar una cultura integradora de la diferència. Segons el filòsof, «l’estranyesa i heterogeneïtat dels habitants es basa en la disposició espacial de la ciutat».

Durant l’acte es va comptar també amb la participació d’Àngel Castiñeira, que va centrar la seva intervenció en l’àmbit dels valors. El professor d’ESADE va analitzar els valors que romanen, que estan en declivi i que emergeixen en l’àmbit de la ciutat i va fer una sèrie de propostes sobre els valors que caldria mantenir, enfortir i incorporar. En aquest sentit, Casiñeira va remarcar que «els valors actuals de Barcelona són els d’una ciutat oberta, inclusiva, emprenedora, creativa i solidària. Però va matisar la necessitat de treballar per aconseguir de cara al futur que sigui més participativa, excel·lent, competitiva, compromesa, responsable i innovadora, de manera que es converteixi en una societat pròspera i amb qualitat de vida per a tothom.» A més, el filòsof va llençar algunes preguntes a l’auditori aprofitant la proximitat de les eleccions municipals: «Quins volem que siguin els valors distintius de Barcelona? Quina relació volem establir entre l’Àrea Metropolitana i Catalunya? I quina és la identitat que volem projectar al món de cara al futur?»

El coordinador del dossier de VIA14, Narcís Sastre va explicar que en el darrer número de la revista, algunes de les col·laboracions que es presenten apunten que l’urbanisme d’avui ha de tenir la suficient visió estratègica com per avançar-se al demà, quelcom difícil en una època d’incertesa i de canvi constant; mentre que d’altres posen l’èmfasi en la història i en la mateixa ciutat, la qual transcendeix la seva realitat espacial.

Galeria d'imatges

Detalls de l'activitat

Dia: 1 de març de 2011

Hora: 19:00h

Lloc: Centre d'Estudis Jordi Pujol (auditori)

Adreça: Passeig de Gràcia 88, 1r 2a de Barcelona

Ponents

Daniel Innerarity

Xavier Rubert de Ventós

Àngel Castiñeira

Narcís Sastre