Activitats de Jordi Pujol
Activitats de la Fundació
Activitats recomanades
Pròximes activitats
23 de maig de 2013
23 de maig de 2013
24 de maig de 2013
Jordi Pujol assisteix a la reunió del Patronat de la fundació CTecno
25 de maig de 2013
La Xina i els EUA: jugant amb les normes
Jaume Giné (Professor d'ESADE)
Article / 22 de febrer de 2012
Una història substanciosa: el secretari de comerç americà John Bryson es va entrevistar el 21 de novembre amb el viceministre xinès Wang Quishan a l’hotel Jinjiang de Xengdu, una megalòpolis situada al sud-est de la Xina. L’agenda estatunidenca incloïa, un cop més, la queixa per la protecció insuficient del Drets de la Propietat Industrial i Intel•lectual a la Xina. A dues passes de la sala on negociaven, a la galeria comercial del mateix hotel, hi havia una boutique «Emporio Amornini» clavada a les de la marca italiana «Giorgio Armani». La van tancar immediatament per raons de seguretat. El mes de juliol també aparegueren botigues pirates «Apple» a Kunming. És una pràctica que ve de lluny. El 2006 «NEC» va descobrir una vasta xarxa il•legal de fàbriques, distribuïdores i botigues de marca. A la Xina, a banda de piratejar o falsificar productes, es clonen botigues de marques estrangeres de prestigi reconegut.
L’entrada de la Xina a l’OMC el 2001 accelerà la millora del dret xinès i la seva harmonització amb els sistemes jurídics occidentals. El fet de ser a l’OMC obligava a ajustar les polítiques econòmiques i comercials a les institucions jurídiques que regulen el comerç mundial. El mercat exigeix «seguretat jurídica». La Xina ha modernitzat el marc jurídic dels negocis internacionals però cal una major transparència pel que fa a la interpretació i aplicació de les normes jurídiques per part dels poders públics.
Barack Obama, a la cimera d’APEC, celebrada el novembre de 2011 a Hawaii, va exhortar Pequin a «to play by the rules». Ho va tornar a recordar en la seva reunió amb el vicepresident Xi Jinping celebrada a Washington el 14 de febrer. Es va manifestar impacient i frustrat per les pràctiques monetàries i comercials xineses. Però també cal afirmar que Obama buscava motius per dificultar la participació de la Xina al «Trans-Pacífic Partnership» (TPP), una gran àrea de lliure comerç a l’Àsia-Pacífic que els EUA aspiren liderar econòmicament.
La Xina respon que els dèficits comercial i fiscal estatunidencs no són una conseqüència de la baixa cotització del iuan o de les altres pràctiques comercials xineses sinó de problemes estructurals dels EUA. Els xinesos rebutgen amb una certa ironia rebre lliçons sobre transparència o governança per part d’un país que gaudia d’unes entitats financeres garantides per les seves agències de qualificació amb la triple A fins que van fer fallida d’una manera estrepitosa el 2008. Tenen una part de raó. El sistema financer dels EUA també va especular «jugant amb les normes». Ara Obama pressiona Pequin, però la crisi actual no ha estat provocada per la Xina. Al contrari, exerceix de motor econòmic mundial i oxigena les malparades finances dels EUA i de la UE.
Barack Obama i Hu Jintao actuen en funció de les agendes polítiques internes. Ara que s’apropen les eleccions de novembre de 2012, el president estatunidenc necessita millorar l’economia, exportar i crear llocs de treball. I el president Hu Jintao vol presentar –en l’any del drac xinès– un balanç exitós de la seva gestió en la cúspide del poder xinès al congrés del PCX que, l’octubre de 2012, donarà pas a la cinquena generació de dirigents de la segona economia mundial. La rivalitat entre els EUA i la Xina es podria accentuar durant els propers mesos.
