L’economia francesa, nova etapa

En acabar una, ja es pensa en la següent. França acaba d’elegir nou president, François Hollande, que després de la segona volta de les legislatives compta també amb una còmoda majoria a l’Assemblea Nacional. En aquestes eleccions s’ha produït l’alternança, com a totes les anteriors a la Unió Europea. La crisi ha portat els votants a donar confiança a qui estava a l’oposició, esperant que el nou govern, en aquest cas el nou president i el nou govern, capgirin la situació. 

El president de la República Francesa i el seu govern es troben amb una economia fràgil. Encara que es presenti lleugerament millor que la mitjana de la Unió Europea, no resol satisfactòriament ni l’atur, que es preveu que continuarà augmentant aquest any i el proper, ni el procés compromès per ajustar els comptes públics als paràmetres exigits a l’eurozona. Les previsions realitzades darrerament per la Comissió Europea i l’OCDE mostren una molt cauta previsió de millora per a l’any vinent, que es mantindrà en una pràctica estagnació. Aquestes previsions es van fer abans de les eleccions i del clar deteriorament de les expectatives a l’eurozona, amb una crisi greu provocada per la incertesa del resultat de les eleccions gregues i el recurs d’Espanya al Fons Europeu d’Estabilitat Financera per la reforma del seu sistema financer, fet que ha obert unes expectatives que poden influir negativament en les perspectives de recuperació econòmica de l’eurozona, que si es consolidessin obligarien a fer una revisió a la baixa de les previsions per aquest any i el proper.

L’economia francesa ha tingut un comportament discret en els darrers anys. Després de creixements negatius el 2008 i el 2009, del 0,1 i el 2,7% respectivament, va mostrar una estimable recuperació de l’1,5% el 2010, de l’1,7% el 2011 i d’un molt modest 0,5% aquest any. La previsió per al 2013 és de l’1,3% un cop rebaixada una dècima segons la recent revisió de l’OCDE.

França ha evitat justet la recessió gràcies a les exportacions liderades pel sector aeronàutic, un creixent consum energètic a causa de les condicions climàtiques del passat hivern i un comportament prou estable del consum, a més de la inèrcia positiva de les inversions realitzades l’any anterior. Aquesta evolució, afeblida respecte del 2011, ha portat a un increment de l’atur, que ha passat del 9,7% l’any passat al 10,2% enguany. Malgrat que les expectatives són millors per a l’any vinent, s’espera que l’atur continuarà pujant fins a estabilitzar-se al 10,3%. Aquesta tendència, que mostra que, tant en el sector privat com en el sector públic, l’economia francesa ha de millorar els seus nivells d’eficàcia, s’estima que influirà negativament en el comportament del consum privat aquest any i el proper. Durant aquests dos anys també es mantindran sense canvis els salaris reals. Respecte la inflació, s’espera que baixi de l’1,5 actual a l’1% el proper any.

L’OCDE estima que les condicions de finançament s’estan deteriorant, tal com mostra el progressiu diferencial del cost del crèdit en relació amb Alemanya i el fet que l’increment del cost del finançament estigui afectant negativament el conjunt de l’economia francesa, i en conseqüència les seves possibilitats de recuperació. Com en altres estats membre de l’eurozona, aquesta situació preocupa la Comissió Europea, i especialment els responsables de mantenir-ne l’estabilitat i la solidesa. Fa dues setmanes la Comissió va expressar la seva preocupació sobre la capacitat de França per complir el seu compromís de rebaixar el dèficit fins al 4,5% del PIB aquest any, i arribar a l’objectiu del 3% el proper any, cosa que ha d’implicar o bé reduccions severes de la despesa pública o un increment d’impostos, o una combinació de totes dues coses per 24 mil milions d’euros. El comissari responsable de la cartera d’Economia de la Comissió, Olli Rhen, ja ha fet notar que espera que els nous responsables de l’economia francesa li comuniquin quines mesures pensen prendre per assolir els objectius compromesos.

El primers signes que ha donat en nou president François Hollande no van en la direcció que voldria la Comissió Europea i els responsables de l’eurozona. La nova reducció de l’edat de jubilació, el programa de creació de nous llocs de treball que es creu que se centrarà en programes d’ocupació basats en més despesa pública i una actitud més tolerant sobre les reformes i la limitació que cal introduir als serveis públics, fan témer a Brussel·les una relaxació de les mesures adoptades per la presidència i els governs anteriors que anaven en la línia d’una major liberalització econòmica, uns sectors econòmics més oberts i competitius i una reforma de les administracions públiques, a més de la modificació de l’edat de jubilació i el sistema de pensions. És cert que el nou president ha proposat un increment de la recaptació fiscal del 40% i una reducció de la despesa pública, però no sembla que hi hagi coherència en el conjunt de mesures anunciades, que semblen més aviat contradictòries. L’economia francesa obre una nova etapa amb el president François Hollande, que enfoca un nou tipus de relació amb Alemanya per promoure més creixement, com es veurà a la propera cimera del Consell Europeu d’aquest mes de juny. Certament el creixement econòmic és indispensable per a la recuperació i per poder complir els objectius de dèficit i deute compromesos, però no es podran assolir en un any ni en dos, i les orientacions de l’economia francesa en aquesta nova etapa no resulten ara per ara convincents de cara a assolir aquests objectius.