Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Vida alternativa
Jordi Cabré
Article / 18 de juliol de 2006
Veient el fenomen de les cases okupades i del moviment antisistema, de l’ànsia de revolta i fins i tot de protagonisme provocador en determinats grups de joves, penso que podria haver-hi una causa més psicològica que veritablement racional o ideològica. De ben segur que hi ha algú que hi lluita, que hi manté un ideal, encara que sigui un ideal equivocat o de pobres fonaments. Però hi ha d’haver alguna cosa més, no s’explica tanta gent cremant contenidors a Gràcia només perquè no se senten representats amb el sistema polític i econòmic. El que em fa por, veritable pànic, és que es tracti de simple avorriment.
És possible que no tinguem prou amb res. Que ja no ens conformem amb res, que no en tinguem prou ni tan sols amb la vida mateixa. Hi pot haver contribuït la televisió, la tecnologia, l’excés d’informació, fins i tot l’excés de ficció. Tenim un bon grapat de joves més capficats en passar la pantalla del videojoc que en passar la pantalla de la vida, per la senzilla raó que la vida pot ser avorridíssima, a banda de dura, feixuga i lletja. Cremar un contenidor o llençar una pedra al policia és alguna cosa més que una càrrega contra el sistema: és una fugida de la mediocritat, de la vulgaritat i la rutina. És una reivindicació de la personalitat pròpia, potser una personalitat infantil i estúpida, però diferent i alternativa. És per això que sovint detectem tanta gratuïtat en els actes i manifestacions okupes: perquè ja no es tracta de reivindicar idees sinó de reivindicar-se, a seques. Viure una aventura, construir alguna cosa original, demostrar que hi ha una forma alternativa de viure. Pitjor? Segurament. Equivocada? És molt probable. Perniciosa? Sens dubte. Però genuïna, inconformista, decidida a buscar alguna cosa més. Hi ha d’haver alguna cosa més per a mi.
És clar que, plantejat així i si això és veritat, es tracta d’una roda perversa. Perquè entestats en buscar alguna cosa més per a les seves pròpies vides, s’obliden automàticament de l’efecte que té tot plegat en la vida dels altres. El fenomen okupa pot ser una de les millors mostres de l’individualisme del nostre temps. I per tant el jove antisistema podria ser, paradoxalment, el producte més directe del model actual de liberalisme.
