Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Sobre l'article "Ratzinger i Habermas: La llei natural (II)"
Xavier Serra
Comentari / 18 de juliol de 2006
Sobre l’article de Jordi Graupera “ Ratzinger i Habermas : La llei natural (II)” només em permeto dir que la pregunta per l'origen del fonament de la realitat prèvia no s'ha d'escollir de manera excloent ("diu ell: "sorgeix la necessitat de trobar una realitat jurídica prèvia a tota història de tot país, prèvia a tota identitat i tota pluralitat. Algun fonament, que tingui a veure amb l’home de manera essencial, vingui d’on vingui, sigui on sigui. On és aquest fonament? La natura? Déu? La Raó sola?"), sinó que en el fons és el mateix.
És racional adonar-se'n que existeix una llei natural - una naturalesa humana - i que aquesta llei, com tota llei no és més que una ordenació racional, deguda - això sí - al Creador.
Com es soluciona això en una societat plural?
a) El creient sap que Déu és el fonament real, ho sap per fe: n'està cert, però hi ha de reflexionar a sobre, evitant el fideisme "fonamentalista"
b) El no creient pot veure'n la racionalitat de la llei i l'ordre, expressió de la intel·ligència i element necessari (fins i tot un contractualista ateu se n'adonaria que el fonament no pot ser debatut: són els Drets Humans de Nacions Unides o qualsevol plantejament Constitucional seriós)
c) A més, qualsevol persona pot admetre la diferència entre les construccions humanes - els artificis - i les que no depenen d'ell (el món no l'hem fet nosaltres; bé, el món artificial, de les comunicacions, etc., sí, però el que anomenem "natural" no): doncs bé, hi ha una naturalesa - que no només és ecològica sinó també funcional - de l'ésser humà que fa que la felicita, la virtut, la realització, la vida aconseguida... siguin quelcom que té unes "exigències naturals" que - si no es respecten - fan mal.
Sento dur la contrària a Hume, però no existeix la "fal·làcia naturalista" de l'ètica clàssica.
