Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol: “Catalunya té dret”
Actualitat del CEJP / 08 de març de 2007
L'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol va manifestar durant la cloenda del seminari “Els drets del pobles: drets individuals i drets col•lectius” que ha organitzat el Centre d'Estudis que porta el seu nom, que “no hi ha llibertats individuals plenes ni drets individuals si no s’expressen a través de la col•lectivitat i els drets col•lectius”. Segons la seva opinió “aquests drets no contradiuen ni disminueixen els drets individuals, els complementen”. A tall de conclusió, Pujol va afirmar repetidament que “Catalunya té dret”, perquè representa molt més que “a ciutadans espanyols empadronats a Catalunya”.
Les afirmacions de Jordi Pujol coincideixen amb la tesi d’un dels ponents del seminari, el catedràtic de dret de la Universitat Rovira i Virgili Jaume Vernet, que es va expressar amb termes similars: “alguns drets individuals no tenen sentit si no s’expressen de forma col•lectiva”. Segons aquest expert, “la Constitució i l'Estatut recullen els drets col•lectius” i va afegir: “si l'Estat té drets col•lectius, drets de sobirania, perquè no han de tenir-los també els territoris que en formen part?”, i va esmentar alguns exemples il•lustratius com “el dret a l'autogovern, a l'autodeterminació, a l'ús d'una llengua pròpia, a una cultura o el dret a ser nació o no...”.
Per la seva part, Neus Torbisco, professora de dret de la London School of Economics de Londres, va indicar que “els drets del pobles s'han de justificar a partir dels drets individuals”. En opinió d'aquesta ponent del seminari, que va exposar diverses teories sobre l'encaix dels drets històrics amb la tradició racionalista que justifica el constitucionalisme modern, “el dret a l'autonomia no és res sense un espai per desenvolupar-la”.
Durant la sessió matinal del seminari, dedicada a debatre a l'entorn de l'economia moderna de l'autogovern, el catedràtic de ciència política de l'Institut Universitari Europeu de Florència Michael Keating, va indicar que “en el món actual no hi ha independència, hi ha interdependència”, i va afegir que, ”en gran mesura, la lliure circulació de bens i capitals ha desvinculat de la seva base territorial a l'estat-nació”.
Per la seva part Enrico Spolaore, catedràtic d'economia de la Universitat de Tufts, a Boston, va dedicar bona part de la seva intervenció a teoritzar sobre quina és la mida òptima de les nacions. Segons les investigacions d'aquest expert, els països petits són més proclius “a la democràcia, el comerç lliure i la pau”, mentre que als països centralistes o de grans dimensions s'els associa a “dictadures, proteccionisme, conflictes i guerres”.
En opinió del catedràtic, hi ha una relació molt estreta entre “la mida de les nacions i la difusió del desenvolupament econòmic, els conflictes civils, la desintegració dels estats, les unions polítiques i el traçat de les fronteres nacionals”. Per Spolaore “les fronteres no formen part del paissatge, són eines fetes a mida pels homes”.
El seminari es va celebrar a la sala d’actes de la Fundació Antoni Tàpies i va estar dirigit pel professor de ciència política Josep Maria Colomer. Entre d’altres hi van participar experts en economia i ciència política com Marta Reynal-Querol Diego Puga, Tomàs de Montagut i el diputat de CiU Francesc Homs.
