Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Formació, formació i formació
Centre d'Estudis Jordi Pujol (CEJP)
Editorial / 03 de juliol de 2007
Les notícies que arriben són preocupants. A Catalunya hi ha una pèrdua continuada de llocs de treball qualificats. L’economia catalana creix, però genera molts menys llocs de treball de nivell que en altres llocs de l’Estat, com ara Madrid i el País Basc o Navarra, per exemple. Això pot afectar als estàndards de competitivitat i ens situa en una mala posició de cara als mercats, cada cop més exigents. Si no hi posem remei, a la llarga també tindrà repercussió en la imatge que donarem com a país. Però també afectarà, i això podria arribar a ser més preocupant, al model laboral que oferim als joves en període de formació.
Cada cop més els tècnics de nivell i els llicenciats es troben en la situació d’haver-se de dedicar a feines que, o bé estan per sota del seu nivell, o que tot i ser del nivell corresponent, no tenen el degut reconeixement o estan infravalorades econòmicament. I això no és bo. Pot tenir, i de fet ja ho té, efectes de desmotivació en els joves preparats que s’incorporen al mercat laboral i, com una pluja fina, esdevé un element dissuasiu de cara a perseguir l’excel•lència en la pròpia formació i la sana ambició per la superació personal.
Malament per a un país, per a una col•lectivitat, quan l’excel•lència deixa de ser el model a imitar. I quan no apareix entre els mèrits dels principals líders on el jovent hauria de trobar els referents lògics i necessaris.
De res servirà demanar una formació millor –ho fan des de Blair a Sarkozy– si la societat no reconeix i valora l’esforç realitzat i que hauria de permetre als joves el ple desenvolupament personal i professional.
En un món altament competitiu i regit per una economia global, les tensions del sistema ens posaran cada cop més a prova d’una manera continuada. És en aquest escenari on pren cada vegada més força el valor de la formació i de la qualificació. Si no s’estimula la qualificació amb mitjans i remuneració, però també amb l’exemple que pot donar el lideratge, difícilment serà model i guia per als qui s’estan formant o estan en vies de fer-ho. I en aquesta qüestió seria molt fàcil entrar en un cercle viciós: el de la gent que no es forma perquè després no té el nivell corresponent a la seva qualificació i, en lògica correspondència, una baixada cada cop més pronunciada del nivell de qualificació per mor de la baixa formació. El tema no és banal si Catalunya vol ser un país de qualitat i referència.
