Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
06 de febrer de 2012
08 de febrer de 2012
13 de febrer de 2012
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
20 de febrer de 2012
El dret a no mirar
Pere Torres
Article / 10 de juliol de 2007
Han passat gairebé deu anys de la mort accidental de la princesa Diana. Fins avui, les imatges més crues de la seva mort havien quedat fora de la difusió pública. Channel Four va decidir fa poc trencar aquesta autocensura i emetre un documental que les incloïa. En va protestar la casa reial anglesa, amb els fills de la difunta al capdavant. Moltes personalitats britàniques es van manifestar contràries a la decisió de l'empresa televisiva. Vet aquí una qüestió ben viva: quins límits han d'imposar-se als mitjans de comunicació. Tanmateix, aquest debat –imprescindible en tota democràcia– n'emmascara un altre: quins límits han d'imposar-se els espectadors.
Sembla com si la decisió d’una cadena d’emetre uns determinats programes ens eximeixi d’haver d’actuar d’acord amb el propi sistema de valors. Si jo crec que les imatges d’una moribunda no s’haurien d’emetre, puc reivindicar que la norma ho impedeixi. Ara bé, si la norma no ho fa, també puc decidir, simplement, no veure-les. Cada vegada, però, hi ha més gent que exclou aquesta segona possibilitat. Situa sempre la responsabilitat –la culpa, fins i tot– en el productor, mai en el consumidor.
Passa el mateix amb la publicitat o amb el contingut dels espais infantils: estem sempre a punt de queixa i, quan hi ha algun abús segons el nostre criteri, protestem ardidament perquè ningú no hi posa aturador. No obstant això, descartem la via més fàcil i directa de posar-hi aquest aturador, que és decidir no mirar-ho.
Malgrat les nostres proclames d’amor per la llibertat, sembla com si, a la pràctica, preferíssim la tutela dels poders públics: que siguin ells que vetllin per nosaltres, que ens alliberin de la dura necessitat de decidir autònomament, que ens evitin d’haver d’afrontar qualsevol dilema moral...
Crec que hi ha d’haver límits a la divulgació de notícies, imatges, etc. Fixar-los, però, és una operació molt delicada perquè incideix directament sobre el nostre sistema de llibertats. Per això, podríem facilitar el necessari debat, aportant-hi una desitjable serenitat, si tots plegats estiguéssim disposats a exercir l’eficaç dret de no mirar allò que pensem que no hem de veure.
