Hamas: El benefici del dubte

Un anàlisi de la conducta de Hamas obliga a concedir-los, almanac, el benefici del dubte. Ja que si bé la base ideològica del partit és fonamentalista i dogmàtica, la seva conducta ha estat sempre pragmàtica. No ha estat mai més terrorista que la pròpia Al Fatah (i el mén occidental no ha rebutjat dialogar amb Arafat i els seus, titllats durant anys, com Hamas, de terroristes) i a la darrera fase del conflicte palestí -els darrers 16 mesos- Hamas no ha comés cap atemptat… cosa que els guerrillers d’Al Fatah no poden dir. Hem de recordar que l’independentisme palestí tampoc acceptava l’existència d’Israel quan no tenia el poder. I va acabar negociant amb Israel quan va tenir poder i reconeixement internacional.

Pors i recels apart, Hamas és una realitat legítima des que ha guanyat unes eleccions “netes” i se l’ha d’acceptar com interlocutor -i beneficiari d’un ajut internacional de 500 milions llargs d’euros -perquè qualsevol altra alternativa és pitjor.
Suspendre aquest ajut, gràcies al qual viu pràcticament tot el poble palestí, perquè Hamas es negui a renegar d’uns principis que cada cop aplica menys, significaria condemnar el món palestí a la misèria i els caos; abocar-lo a la violència i a la desesperació. A més, significaria també deixar-lo en mans del radicalisme militant, tota vegada que els donants alternatius serien llavors l’Iran, Al Qaeda i companyia. I pel que fa a la solució d’una intervenció militar, avui no la volen ni Brussel·les ni Washington.