Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Les motxilles ben plenes
Ester Franquesa
Article / 10 de setembre de 2007
A finals de juny els nostres fills en edat escolar tenien per davant vuitanta-un dies de vacances. Com que el temps passa volant, resulta que aquestes més de quinze setmanes són a les acaballes, ja ens preparem per enfilar els dies de manera més ordenada i previsible i som a punt d’estrenar un nou curs amb la barreja d’eufòria, alegria, il•lusió, angoixa i una mica de mandra que sempre provoca aquest canvi. Els infants i adolescents hauran de repartir la majoria del temps dels mesos que vénen entre casa i l’escola. Ara, ells preparen les motxilles però entre tots els qui som al seu entorn més proper l’hem d’anar carregant de tot allò que els serà útil per a la seva vida d’ara i, sobretot, per a la de més endavant.
La família –sigui quin en sigui el model– és clau per al desenvolupament emocional i social dels infants i dels joves, com ho són també les amistats que van trenant. Tots hi tenen influència: germans, avis, cosins, oncles, tietes, etc. Però els qui exercim la funció de pare i de mare en som els referents principals. Ja se sap, és clar, que els referents poden ser bons o poden no ser tan bons, però la qüestió és que ho som i que el pes que tenim en la transmissió de responsabilitats, de valors, de normes i de costums és molt alt. L’escola té –això, sí– la màxima responsabilitat de fer que puguin omplir la seva motxilla particular amb més coneixements tècnics, més habilitats per a l’aprenentatge i força continguts acadèmics com les matemàtiques, el llenguatge, les ciències socials o les naturals. L’escola ens acompanya i ens dóna suport per tirar endavant el nostre objectiu més important: fer dels nostres fills persones responsables, amb capacitat crítica i autonomia per pensar i decidir, persones lliures, solidàries i tolerants i preparades també per fer front a les adversitats amb què es trobaran tard o d’hora. En definitiva, volem anar carregant la seva motxilla de tot allò que els ha de fer la vida més fàcil de manejar, més segura i més feliç.
És necessari que els pares vagin a la una amb el claustre de professors i educadors dels fills al llarg de la seva formació, tant en l’àmbit personal i intel•lectual com en l’assumpció dels valors humans. Perquè això sigui factible, els pares i l’escola han de tenir un grau d’autoritat i permissivitat equilibrat i n’han de compartir, i respectar, els criteris d’aplicació. Especialment, els pares han d’acceptar i respectar l'autoritat del professorat en aquest espai seu de convivència i aprenentatge, sovint complicat, per poder anar alhora per superar els entrebancs propis del procés de creixement i per fer que el temps escolar quedi en el seu record com un temps dolç i ple de vida. La sintonia entre aquests dos espais vitals, diferents i complementaris, genera confiança entre pares, mares i professors.
L’hora de preparar les motxilles per tornar a l’escola és un bon moment per pensar en aquesta relació –no sempre fàcil– entre l’escola, l’alumne-fill i els pares, perquè la seva educació i formació és a les mans de tots plegats. Els pares han d’implicar-se en la vida escolar dels fills, mirar d’afavorir el seu rendiment i les bones relacions amb els companys i educadors. Amb respecte cap a la feina que el centre escolar fa i amb el convenciment que, sigui com sigui i passi el que passi, els pares sempre en som els responsables més directes.
