Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Notícies de Catalunya
Joaquim Roglán
Article / 16 d'octubre de 2007
Corresponsals estrangers de diaris com Il Sole 24 ore, Finacial Times, Los Angeles Times o Frankfurter Allegmaine han publicat cròniques gens favorables a Catalunya, amb alguns arguments que recorden els de la COPE i dels diaris de Madrid més hostils al nacionalisme i a les demandes polítiques i econòmiques dels catalans.
Res a objectar, perquè l’opinió és absolutament lliure, però la informació no hauria de ser tan partidària, esbiaixada ni tòpica. L’estrany, però, és que això sorprengui algú, perquè cap d’aquests periodistes estrangers viu i treballa a Catalunya, sinó que tots ho fan a Madrid.
Per això, en lloc d’opinar, deixem que les dades expliquin les coses. Segons l’Anuari de la Informació de Catalunya, 2007-2008, a Catalunya tenim acreditats 46 corresponsals que treballen per a mitjans estrangers, mentre que a Madrid tenen acreditats 244 corresponsals estrangers, segons l’Agenda de la Comunicación, que editen el Ministeri de la Presidència i la Secretaria d’Estat de la Comunicació. Segons les mateixes fonts, a Catalunya tenim corresponsals de 14 països, mentre que a Madrid tenen professionals de 42 països. I si entrem en detalls, veurem que a Madrid hi treballen 30 corresponsals anglesos i a Catalunya només quatre. Els Estats Units té 31 periodistes a Madrid, i a Barcelona només un d’una revista d’art. A Madrid hi treballen 29 col•legues alemanys i a Barcelona només set. I allà hi trobem alguns periodistes xinesos i japonesos i aquí no n’hi ha cap...
Vista la correlació i el repartiment de les forces mediàtiques internacionals, és normal que els col•legues estrangers es retroalimentin entre ells i s’informin amb els mitjans madrilenys més centralistes. El que no sembla tan normal és que Catalunya, amb uns consellers de relacions institucionals i de relacions internacionals sempre disposats a concedir entrevistes a TV3, no sigui un país visitat pels periodistes estrangers que viuen i treballen a Madrid i escriuen sobre Catalunya.
