Ha comptat amb un vessant polític –exigència d’institucions pròpies i d’autogovern– i amb un de social –cohesió i igualtat d’oportunitats–, amb un vessant econòmic –voluntat de progrés econòmic i reivindicació d’un finançament just–, amb un de cultural –defensa de la llengua i de la producció cultural pròpies– i, fins i tot, en alguns moments, d’una manera esplèndidament reeixida, amb una proposta estètica i amb moviments artístics i d’avantguarda propis, de prestigi mundial. Però el catalanisme ha comptat també amb un vessant ètic i cívic que no es pot deixar de banda. No es pot entendre del tot el catalanisme sense tenir en compte el conjunt de valors àmpliament compartits que han actuat de coixí i font d’aixopluc i de seguretat unes vegades, o com a marc de referència per definir actituds i respostes útils davant els desafiaments de la vida individual i col•lectiva.
L’adhesió a un projecte catalanista renovat, capaç de seguir vertebrant el país durant el segle XXI, estarà incentivada i motivada molt probablement per la possibilitat de demostrar que el fet de disposar de més poder polític i de més capacitat de decisió, de més possibilitats de gestionar –millor– determinades competències o de fomentar un alt grau d’autonomia individual i social, comporta beneficis i un guany palpable en la qualitat de vida dels ciutadans. Però també del fet de convèncer-se i convèncer que determinats valors i maneres de fer són «bones», «justes» i fins i tot «útils» en el nostre món; que valors com el de la cultura de l’esforç, de la confiança en la societat i en la iniciativa privada, de la igualtat d’oportunitats, de la democràcia i la negociació, del treball, de la creativitat o de la solidaritat compassiva enfront de l’exclusió, formen part dels fonaments sobre els quals s’ha creat un model de convivència i de progrés al nostre país. I que són un bon instrument, també, per afrontar els desafiaments actuals davant dels quals serà molt important comptar, com va plantejar fa uns mesos a Barcelona el filòsof iranià i professor de la Universitat de Toronto, Ramin Jahanbegloo, amb valors morals transnacionals susceptibles de ser àmpliament compartits no des de la coerció, sinó per la lliure adhesió derivada del fet que, objectivament, han donat bons resultats durant decennis. En aquest sentit, l’avantatge i la virtut dels valors que formen part essencial del nostre tarannà, no rau en la seva exclusivitat, sinó precisament en el fet que poden ser compartits i poden ser una oferta interessant i atractiva en aquesta era en què ens veiem abocats a un pluralisme creixent, inevitable en societats obertes i complexes com la nostra, i en què una societat culturalment homogènia com la que podien tenir al cap els noucentistes, no passa de ser una il•lusió, una abstracció.
Si el catalanisme vol seguir tenint el paper locomotor de què va gaudir el segle passat, també haurà d’oferir respostes en un moment en què molts dels desafiaments i de les tensions que tenim al davant plantegen reptes de caràcter ètic. Em refereixo, per exemple, als reptes derivats de la mateixa pluralitat cultural i religiosa, als nous reptes ambientals i ecològics o als reptes plantejats pels avenços tecnològics i científics. En aquesta tessitura, calen estratègies per afavorir que els valors tradicionalment emparentats amb la catalanitat i el catalanisme siguin percebuts com un patrimoni i una herència útil que val la pena preservar i potenciar, i un motiu per a l’orgull i la identitat compartida.
