Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Okupes, ordre públic i policia
Begonya Roman
Article / 25 de juliol de 2006
El moviment okupa sorgeix a Holanda i Alemanya molt abans de la crisi de l’Estat de benestar i engloba dues dimensions. En primer lloc, una reivindicació del dret a un habitatge, fonamentat en la necessitat d’un sostre i d’un espai d’activitats lliures.
Es posa així en relleu la necessitat de jerarquitzar entre drets: el dret a la propietat privada i el dret a la vivenda, tots dos béns universals necessaris per a una vida digna, però tots dos amb limitacions. La propietat privada exagerada, perquè exclou de vivenda a una part de la població, és reprotxable: l’exercici del dret a una vivenda i la denúncia de l’especulació exigeix doncs unes directrius polítiques eficients malgrat les vanagloriades tendències del mercat. Ara bé, l’okupació des de la mera reivindicació de la llibertat topa amb la llibertat de l’altre i amb el seu dret a la intimitat i a un espai privat.
En segon lloc, una proposta de vida alternativa instal·lada en la resistència al poder i on la reivindicació de la vivenda és un instrument més contra l’ordre imperant. Així defensen l'acció il·legal des de la legitimitat que creuen dóna la llibertat a viure d’una forma alternativa a l'imperant règim capitalista. A Catalunya sovint el moviment okupa converteix les seves protestes en violència, no només ocupant sorollosament, sinó arremetent contra l’ordre públic i contra la policia encarregada de mantenir aquell. Si bé en els actuals temps d’especulació immobiliària, la reivindicació de la vivenda els faria gaudir d’una certa simpatia social, una sèrie de incoherències en les que cau la impedeixen ferint greument el seu projecte emancipatori.
Per exemple, el moviment okupa demana un cert garantisme un cop ocupa un espai, no obstant, si res no és de propietat, ells tampoc tenen dret a quedar-s’hi. La generalització de la seva pràctica impedeix l’okupació: són com free riders que es colen en l’autobús però volen autobusos que altres mantenen. Per altra banda, s’oposen al poder fent servir el poder; arremeten contra la policia en nom d’una llibertat que impedeix l’exercici de la llibertat dels ciutadans. L’espai de l’alternativa és l’espai públic, endreçat per possibilitar projectes de vida plurals, però no té lloc més que en aquest espai públic. També el dissens requereix ordre.
