Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Una història malaia
Jordi Pujol
Editorial / 15 de gener de 2008
És una història que no té res a veure amb Catalunya. Ni amb Espanya. Sembla.
Malàisia és un estat multiètnic que té un 50% de població pròpiament malaia, un 35% de xinesos, un 8% d’hindús i algunes petites ètnies més, i que havia estat colònia britànica fins fa cinquanta anys. Tot i que els xinesos i els hindús havien tingut políticament sempre una posició marginal, econòmicament es varen desenvolupar més que els malais. Per això, l’any 1969, poc després d’esdevenir independent, Malàisia va instaurar una política de discriminació positiva a favor dels malais.
Una política a la que varen donar el nom oficial de NEP (New Economic Policy), és a dir, que havia de facilitar un creixement més alt de la població malaia en tots els terrenys. I un dels indicadors d’aquest creixement havia de ser –per decisió del Govern malai– que el 40% del capital privat del país estigués en mans malaies. En un llenguatge europeu s’hauria pogut parlar de política de solidaritat. Tot això decidit en un marc polític d’absolut domini malai, però ben acceptat pel conjunt del país.
Però ara ha esclatat un conflicte. Fa temps que els xinesos i els hindús afirmen que l’objectiu d’anivellament perseguit ja s’ha assolit i que, per tant, la NEP s’hauria de modificar. Per altra banda, sobretot els hindús, es queixen dels atacs contra la seva identitat. Sobretot es queixen de la pressió islamitzant. Aquestes queixes no són tingudes en compte. Al contrari, s’accentua la pressió contra els hindús. Però ara s’ha produït un fet nou. Un centre d’estudis del Govern ha publicat –per una badada dels responsables– un treball que demostra que el capital privat malai ja depassa clarament el sostre del 40% i que no és cert, com diu el Govern, que sigui només del 22% L’estudi en qüestió diu també que l’increment de riquesa malaia està mal distribuït entre la població d’aquesta ètnia.
El responsable de l’institut oficial que ha fet l’estudi ha estat destituït. El Govern es nega a tenir en compte les dades de l’estudi i rebutja tota petició de transparència. I hi comencen a haver signes de malestar en l’economia malaia. Tot plegat és una història de democràcia, de transparència i de credibilitat. Fins i tot, d’ètica pública. És a dir, de tot allò que és bàsic per a la convivència, la qualitat i, fins i tot, l’eficàcia d’un país.
A Catalunya s’ha parlat sovint de la gota malaia. Ara veiem que aquell país pot oferir també altres referències.
