Oriol Vidal-Aparicio
Article / 12 de febrer de 2008
Molt abans d’arribar el 4 de novembre, les eleccions presidencials del 2008 als Estats Units ja s’han guanyat un lloc d’honor als llibres d’història. Per primera vegada, una dona ha guanyat unes primàries –Hillary Clinton a Nou Hampshire–, i Barack Obama ja ha superat el nombre d’estats que Jesse Jackson, un altre candidat afroamericà, va guanyar a les primàries del 1988.
Obama desperta entre l’electorat un compromís amb el país que no es veia des dels temps de John F. Kennedy. La seva oratòria brillant i la seva visió de país l’han convertit en un candidat viable i potencialment transformador. Clinton semblava la inevitable presidenciable demòcrata fins que el jove senador per Illinois va imposar-se a Iowa el 3 de gener. Els tretze estats que Obama va guanyar aquest súper dimarts són prova del seu bon moment. Si la cursa continua tan igualada, creixerà la pressió popular perquè Obama i Clinton formin el tàndem demòcrata de cara a les eleccions de novembre.
En el camp republicà, en canvi, John McCain ja pot considerar-se el nominat després de la retirada de Mitt Romney. La victòria de Mike Huckabee és pràcticament una impossibilitat matemàtica, i si es manté a la cursa és per mirar d’assegurar-se la nominació a la vicepresidència. Ara, el repte més gran de McCain serà aglutinar el partit al voltant de la seva candidatura. Molts conservadors no li perdonen que votés en contra de la baixada d’impostos per a les rendes més altes proposada pel president Bush i que liderés una reforma percebuda com una amnistia per a la immigració il•legal.
Sigui com sigui, tant un duel McCain-Obama com un duel McCain-Clinton pot ser apassionant. Si hem de fer cas del nombre de votants que els demòcrates estan atraient cap a les urnes durant aquestes primàries, Obama o Clinton podrien tenir l’electorat molt més mobilitzat que McCain de cara al 4 de novembre.
