Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Roncalli, cinquanta anys d’aggiornamento permanent
Oriol Domingo
Article / 12 de febrer de 2008
Només serà un Papa provisional i de transició. Així es va dir quan Angelo Giuseppe Roncalli (1881) fou escollit el 28 d’octubre de 1958 amb el nom de Joan XXIII. Tenia setanta-set anys. Va morir el 1963. Prengué decisions ràpides i agosarades, fruit de la seva llarga experiència espiritual, eclesial i diplomàtica. La cúria romana va quedar descol•locada. Vaticanòlegs i gent del poble quedaren sorpresos i esperançats.
Una Església i un món nous eren possibles. Les seves decisions sacsejaren la barca eclesial i la seva relació amb les societats i cultures del segle XX... Concili Vaticà II (obertura al món, renovació litúrgica, llibertat religiosa. etc.). Revisió del dret canònic. Foment de l’ecumenisme amb la inèdita fórmula de “germans” separats. Impuls del diàleg des d’occident a l’est. Encícliques magistrals com mater et magistra (doctrina social) i pacem in terris (drets humans, pau). No va impartir dogmes ni anatemes.
Ara, cinquanta anys després de l’accés de Roncalli a la seu de Sant Pere, es veu clarament que el seu pontificat no fou una fugissera transició de cinc anys. Fou un trànsit o pas (pasqua en terminologia bíblica) de l’esclavatge eclesiàstic a la llibertat de l’Evangeli. La gran aportació de Joan XXIII és l’aggiornamento. Renovació de l’Església per ser fidel al missatge alliberador i solidari de Jesús. És un estil eclesial per sempre més.
L’actuació de Joan XXIII donà esperança a un planeta dominat per la guerra freda entre blocs. Incidí a Espanya en el desmuntatge del nacionalcatolicisme. A Catalunya, fou una ventada que va obrir les portes de l’Església i del país a l’Europa de les llibertats. Davant l’actual revifalla nacionalcatòlica i preconciliar en alguns àmbits episcopals i socials, un bisbe com Joan Carrera ha de proclamar que el Vaticà II convocat per Roncalli encara ajuda a donar sentit a la fe dels creients i frena el procés de descristianització a Occident.
