Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Què vol Catalunya?
Joan Vidal
Article / 18 de març de 2008
Arran del resultat de les darreres eleccions del 9 de març, Catalunya ha manifestat allò que no vol. No vol que aquells que de manera sistemàtica han utilitzat Catalunya, els catalans i la seva llengua per confrontar comunitats i persones governin a Espanya.
La manca d’una opció liberalconservadora a Espanya, homologable als seus homònims europeus, limita de manera clara el debat polític a Catalunya en les campanyes al Congrés dels Diputats, empobrint-lo a missatges que fan més èmfasi en la por que en la confrontació de models.
El partit guanyador de les eleccions a Catalunya ha fet una campanya electoral sense missatge nacional i centrada exclusivament en la por al rival, i ha reconegut que els seus excel•lents resultats han estat fruit del rebuig al rival, sota el lema de si tu no hi vas ells tornen.
Catalunya ha constatat també que no vol un catalanisme satel•litzat al voltant d’opcions polítiques que no siguin d’estricta obediència catalana, fet que ha castigat notablement, i resta a l’espera, sense càstigs ni premis, de què pot oferir-li el catalanisme majoritari.
Més enllà dels resultats concrets dels partits, Catalunya necessita tancar tan ràpid com sigui possible aquesta fase on mostra només allò que no vol. Cal tornar a l’etapa de proposta, de construcció, d’il•lusió i de projecte. Aquesta etapa només la pot reiniciar el catalanisme.
Per fer-ho, cal identificar de manera clara les principals banderes que vol mostrar i fer seves el catalanisme. Identifico, entre d’altres, la bandera dels valors –esforç, treball, excel•lència, meritocràcia, etc.–, la bandera del desenvolupament econòmic –infraestructures, finançament, globalització, educació, etc.– la bandera de la reforma política per apropar aquesta a la ciutadania i la bandera de la identitat –cultura, immigració, etc.
Estic convençut que qui sigui capaç d’assumir un projecte de proposta, d’il•lusió, transformador en el missatge i en les persones, liderarà la Catalunya majoritària, aquella que prefereix demostrar allò que vol per sobre d’allò que no li agrada. En cas contrari, enmig de la tebior del missatge, anirem diluint de manera progressiva la nostra condició nacional.
Estic també convençut que si el catalanisme és capaç de fer present a l’espai públic el seu projecte revitalitzador, el resultat serà notablement diferent al que hem vist aquest 9 de març.
Catalunya ha de triar entre dos models, aquells que basen el seu missatge en l’error del contrari sense un projecte nacional clar i aquells que volen construir, com ha fet el catalanisme al llarg de la història, un model de país.
Voldrà triar?
