Tria de Notícies

Les revoltes del Tibet
El Tibet és una nació ocupada i els tibetans se senten envaïts i colonitzats, i això malgrat que la seva economia ha crescut a un ritme del 12% anual els últims cinc anys i que és un país molt subvencionat pel Govern central xinès. Però els tibetans creuen que la modernització els és imposada i que són els xinesos els qui marquen les fórmules de desenvolupament del seu territori, i que l’obertura al món és una obertura a la Xina i que el progrés destrueix la seva cultura i dilueix la seva personalitat íntimament lligada a la religió budista. I el món occidental és sensible a la lluita per la identitat dels tibetans, però ho és encara més vers la Xina i els seus esforços per esdevenir una primera potència mundial. Els tibetans morts en la seva revolta seran ben aviat oblidats en benefici del valor estratègic i polític que té el Tibet per a la Xina.

Les multes de la sequera
El conseller del ram proclama l’emergència nacional per la sequera que pateix Catalunya i prepara transvasaments sense dir-ho a ningú, ni als seus socis de govern ni al seu partit, i també preparen vaixells per portar aigua de Múrcia i del Roine. La improvisació i el desgavell real informatiu planegen sobre el país, excepte el rigor vers els administrats i la política clara i precisa sobre multes, que s’apliquen a qui renta el cotxe a la via pública, qui rega el seu jardí o omple la piscina. Les infraccions poden ser lleus, greus i molt greus. El combat contra la sequera es transforma en un nou «policiament», semblant al que ha portat que Catalunya, amb més morts a causa del trànsit per Setmana Santa que l’any passat, sigui el territori de l’Estat amb més radars, més limitacions de velocitat i més multes. Els ciutadans reclamen més eficàcia, més solucions i menys comèdia.

Rectors europeus a Barcelona
S’han reunit a Barcelona rectors de 350 universitats europees, amb l’objectiu d’aconseguir una docència eficaç i adaptada als temps actuals, així com fer un seguiment del procés de Bolonya. Espanya és un dels últims països a definir el seu model i ha sorprès molt negativament als rectors europeus que hagi adaptat la fórmula 4 + 1, quatre cursos de grau i un de postgrau quan la majoria de les universitats europees apliquen el 3 + 2, que consideren més àgil i competitiu. Cal recordar que era la fórmula que volien els rectors catalans, contra la imposició del ministeri. Val a dir, que els estudiants espanyols seran acceptats en altres universitats europees, però hauran de cursar els dos màsters usuals a la majoria d’universitats. També, els rectors reunits reclamen més finançament per a les universitats, que pretenen que arribi al 3% del PIB.

L’abat de Montserrat i l’emissora dels bisbes
Josep M. Soler, abat de Montserrat, ha demanat al Vaticà que els programes de la COPE deixin de ser agressius vers Catalunya i que alguns responsables de l’Església espanyola no demostrin tanta vinculació a un partit polític. Fins ara, totes les reclamacions que s’han fet, tant al Vaticà com a la Conferència Episcopal Espanyola, en relació amb les falsedats i les injúries de la COPE, no han tingut cap efecte, tampoc les que han fet successius governs de Catalunya. A les últimes eleccions, el PSC va llançar un espot prou clar: “Indecís? Escolta la COPE cada matí”.

La religió a l’ensenyament secundari
Les sol•licituds de religió a l’ensenyament públic han deixat de ser majoritàries en el conjunt de l’Estat, i han baixat, pel que fa al batxillerat, fins al 36,8%. Cinc anys enrere va ser del 41%. A Catalunya només un 16% dels estudiants d’ESO a escoles públiques van demanar religió, a Andalusia el 64,6% i la mitjana espanyola és del 46,6%.

Emprenedors estrangers a Barcelona
A l’any 2007 es van crear 750 empreses a Barcelona a instàncies de Barcelona Activa, l’agència de desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona, un 20% de les quals ho van ser per a estrangers. Un terç d’estrangers procedents d’Europa, un altre terç d’Amèrica Llatina i la resta de diferents nacionalitats. Els joves empresaris van optar, en un 20,3%, per empreses del sector de la cultura, el turisme i l’oci, un 18,5% de serveis a les persones i un 17,4% al comerç. Segons el director general de Barcelona Activa, Mateu Hernández, al carrer Llacuna i al Parc Tecnològic Barcelona Nord, hi ha instal•lades 116 empreses que han aconseguit, en el decurs de l’any 2007, 9 milions d’euros de finançament en projectes de recerca, desenvolupament i innovació i més de 3,5 milions en crèdits tous en virtut d’un conveni establert amb Caja Navarra.