Tria de notícies

Aigua per a Barcelona

En el primer Consell de Ministres de la nova legislatura, el Govern central ha decidit que la solució perquè Barcelona i el seu entorn no passin set és el transvasament de l’aigua de l’Ebre, a través d’una conducció de seixanta quilòmetres, que costarà 190 milions d’euros –més de 30.000 milions de les antigues pessetes. Segons els governs central i català, la solució adoptada serà provisional, d’uns pocs mesos, fins que es finalitzi una dessaladora que resoldrà definitivament el problema, sense necessitat de cap transvasament. Algunes observacions: els transvasaments havien estat totalment rebutjats pels partits de l’actual Govern de la Generalitat. El cost de l’obra el pagaran exclusivament els catalans, ja que es durà a terme amb diners previstos a l’Estatut per a la recuperació dels dèficits i les deficiències de les infrastructures de Catalunya. La decisió del Govern de la Generalitat era el transvasament del Segre, prohibida pel Govern central. La dessaladora ja hauria d’estar acabada, però es va retardar. Aquest retard de l’obra, responsabilitat del Govern català, costarà 30.000 milions de pessetes. Segons el Govern Montilla, la solució és provisional, però el preu serà irreversible.

L’aigua del Roine

Segons els experts, la solució definitiva del problema de l’aigua per a Catalunya –i no només per a Catalunya– és el Roine. El Govern català no la vol. Segons el seu president, en declaracions a RAC 1: “A mi no m’agrada que l’aigua de l’aixeta vingui d’un altre país”, coincideix amb l’exministre Borrell, que a començaments dels noranta explicava que les solucions als problemes hídrics havien de ser estrictament espanyoles, el mateix argument del senyor Aznar, que proclamava l’espanyolitat de l’aigua. Spain is different.

L’Ajuntament de Barcelona i la democràcia

El govern de l’Ajuntament de Barcelona és minoritari. Socialistes i Iniciativa no sumen majoria, però governen de manera dèspota i menyspreen els resultats de les votacions del Ple. D’aquesta manera, no s’ha considerat la decisió aprovada que l’AVE no passés per la ruta que varen decidir i per sota de la Sagrada Família, i recentment no han respectat l’acord d’aturar la tala d’alzines centenàries al Parc del Tibidabo per fer-hi una atracció. La democràcia exigeix respectar sempre les decisions de la majoria, que representen la majoria dels ciutadans. I si no es pot fer, és millor plegar.

Mesures insuficients per a la crisi econòmica

El ministre Solbes va presentar al Consell de Ministres una sèrie de mesures per combatre la crisi. El Govern ho ha fet amb retard i, segons els agents socials i polítics, de manera insuficient. El pla, aprovat per decret, preveu una rebaixa de quatre-cents euros en la retenció de l’IRPF per a tothom i de manera generalitzada, amb la finalitat d’estimular el consum. També preveu millorar la liquiditat de les empreses avançant la devolució de l’IVA i també, entre altres mesures, introdueix millores fiscals en la rehabilitació d’edificis. Aquestes mesures, segons els experts, són insuficients per resoldre el principal problema que és l’increment de l’atur i la reactivació de l’economia. Hauran de ser només unes primeres mesures.

El Papa a l’ONU

El Papa, en el seu discurs a la seu de l’ONU, va proclamar que els drets humans procedeixen de la llei natural i no de les lleis humanes i que, conseqüentment, estan per sobre de les lleis dels estats, al mateix temps que va demanar la intervenció de les Nacions Unides en els països que els infringeixin. L’obsessió del Papa és combatre el relativisme, el sentit del qual, segons Benet XVI, és que “la interpretació dels drets podria variar i la seva universalitat ser negada en nom de diferents idees, cultures, polítiques socials i religioses”.

El català a València

El Diari Oficial del País Valencià (DOGV) publica un decret del Govern en què es donen per bons els estatuts de la Universitat d’Alacant, on es denomina la llengua “valencià, segons l’Estatut d’Autonomia, i, acadèmicament, català”. Així, el Govern reconeix el dret de les universitats valencianes que en els seus estatuts designin la seva llengua pròpia com a català.