Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Consum alentit
Ramon Tremosa
Article / 29 d'abril de 2008
El consum absorbeix entre el 66% del PIB a la UE i el 75% del PIB als EUA. El consum és, amb gran diferència, l’autèntic suport de la creació de riquesa d’un país i per això, fins i tot la Reserva Federal nord-americana, amb les dràstiques reduccions del tipus d’interès de les darreres setmanes, del 5,25% al 2,25%, ha tirat per la borda fins i tot el dòlar per mirar d’evitar la recessió econòmica al seu país: tal com va fer Alan Greenspan després dels atemptats de 2001, la política monetària de tipus d’interès baixos pretén mantenir el consum al preu que sigui, encara que això estimuli les hipoteques als segments de població amb menys poder adquisitiu, per mantenir així els nivells d’activitat econòmica i evitar la recessió.
La recessió econòmica és diagnosticada als EUA pel National Bureau of Economic Research quan s’han succeït dos trimestres consecutius amb caiguda del PIB en termes reals –taxa de creixement negativa.
A casa nostra el consum també està fortament correlacionat amb el PIB, i si aquest darrer ara està defallint és perquè, prèviament, molta gent ha començat a reduir alguns àpats als restaurants o a ajornar les compres d’alguns béns de consum durador. De moment hi ha només en col•lapse un sector específic, el de la construcció, els efectes del qual ja estan començant a afectar alguns altres sectors d’activitat, mentre que alguns altres segueixen rutllant de manera notable. Com en molts altres àmbits de la vida, mentre als mercats financers la falta de transparència no permeti fer aflorar la magnitud de la seva crisi financera –potser acaba essent més petita del que realment és–, la sensació de provisionalitat i el sentiment d’una possible crisi econòmica, després de tants anys de vaques molt grasses, pot anar-se escampant. Així doncs, si es manté la incertesa actual –crisi de liquiditat al mercat interbancari, fallides d’entitats financeres…–, en els propers mesos pot seguir davallant el consum. Un consum que en els darrers mesos només ha alentit la seva marxa esplendorosa.
