Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Europa magnànima
Martí Anglada
Article / 25 de juny de 2008
La Unió Europea del 2008, la d’ara, la posterior al “no” irlandès, és una Europa magnànima amb els seus familiars. Com un patriarca tolerant i ple de generositat, perdona als fills i als néts tant les entremaliadures com les perversions.
Va perdonar als francesos haver convertit la Constitució en un camp de batalla d’un pretès nacionalisme social i perdona ara als irlandesos haver transformat el Tractat de Lisboa en un pati escolar obert a tota mena de rebecs. L’Europa magnànima sap que el primer objectiu és mantenir la família unida, tots al voltant de la mateixa taula, sense permetre que ningú se senti castigat o menystingut.
Per què és magnànima la Unió Europea? Doncs perquè la unitat és un bé superior que ha permès aprovar tractats tan rellevants com el de Maastricht (euro), Niça (ampliació a l’Est) i ara hauria de permetre l’aprovació del de Lisboa. Què esperem els europeus del Tractat de Lisboa? Per què està plenament justificada la paciència, no només amb els irlandesos, sinó també amb els txecs, que semblen disposats a prendre el relleu en el protagonisme de les entremaliadures? El Tractat de Lisboa és d’importància cabdal perquè ha de permetre que l’Europa en construcció es pugui desempallegar, precisament, de la càrrega permanent de rebecs diversos i, sobretot, de la capacitat de frenada dels qui no volen una Europa que avanci cap a la integració política.
D’on sorgeix aquesta capacitat gairebé miraculosa del Tractat de Lisboa? És conseqüència directa de les disposicions sobre el nou sistema de vot per majoria dels estats (i no per unanimitat) en un gran nombre de qüestions, que ha de permetre superar amb rapidesa molts dels esculls actuals. I és conseqüència, sobretot, de la porta ampla i gran que el Tractat obre a les cooperacions reforçades entre alguns estats. Cooperacions reforçades (abans en deien “dues velocitats”) vol dir que alguns països membres de la Unió Europea s’agrupen per avançar en la unificació de la política monetària (zona euro) o en la llibertat total de trànsit de persones (zona Schengen). Una vegada el Tractat de Lisboa hagi estat ratificat i entri en vigor, s’obrirà la porta a cooperacions reforçades encara més políticament integradores, com la seguretat i la defensa. Cal tenir paciència, doncs, amb els irlandesos. Precisament, per deixar definitivament enrere entrebancs com el del referèndum irlandès.
