Josep Oriol Pujol
Article / 29 de juliol de 2008
En una sobretaula d’un grup de companys, amb els quals vaig compartir un curs en una prestigiosa escola de negocis, es parlava de la dificultat de trobar personal qualificat i responsable quan un directiu d’una empresa de comunicació va afirmar taxatiu: “A igualtat de formació i experiència per a qualsevol lloc jo trio sempre el que ha fet de cambrer”. La seva afirmació em va sorprendre: “Són persones que saben què és treballar, aguanten tot tipus d’excentricitats...”, va continuar explicant-se.
No sé si la resta, des d’aquell dia, busquem l’experiència com a cambrers d’aquells que presenten el seu currículum en les nostres organitzacions. Però és cert que la categoria humana de les persones és fonamental per a l’èxit de qualsevol empresa, sigui un negoci mercantil, la parella o unes vacances en grup...
Durant l’any, ens formem en allò que ens agrada en els millors centres, busquem l’excel•lència per a un futur exitós nostre o dels nostres fills. En canvi, quan arriba l’estiu i agafem les probablement merescudes vacances, sembla que pensem només en distreure’ns tot oblidant l’oportunitat que per al creixement personal poden suposar aquests dies. Si busquem el millor per a la formació i ens deixem aconsellar, per què no ho fem per les vacances o per una part d’aquestes? Ben segur que es poden donar oportunitats excepcionals per al nostre creixement personal i qui sap si per aquest motiu, aparentment irrellevant, un dia ens contracten en una empresa de comunicació.
Les oportunitats durant les vacances són un veritable element diferenciador entre classes socials, però també entre famílies que vetllen per l’oci dels fills o entre joves que s’aturen a reflexionar com ocupar part del temps de forma positiva. I això no és incompatible amb el descans ni amb la diversió. Analitzem les opcions: l’estudi de llengües, la pràctica d’un idioma en un país estranger, les universitats d’estiu, un camp de treball, fer de voluntaris en qualsevol projecte, fer de monitors en un casal d’estiu, colònies o campaments, unir-se a una organització de cooperació i col•laborar amb ells en països en vies de desenvolupament, treballar en qualsevol cosa per tenir l’orgull de pagar-se les pròpies despeses...
Aturem-nos un moment a reflexionar. Imaginem la quantitat de persones diferents, amb inquietuds, experiències, motivacions diferents a les nostres amb les quals podem enraonar. Imaginem el bé que des del nostre model de persona podem fer des d’una contribució no remunerada vers els infants, un grup d’avis, el medi ambient o el nostre patrimoni cultural. Intuïm les oportunitats que ens pot suposar al llarg de la vida conèixer un altre idioma, participar en un curs de monitors o haver conegut altres àrees culturals diferents als nostres estudis en una universitat d’estiu.
Creiem que allò desitjable és que quan s’acabin els mesos d’estiu, quan arribin les pluges i els primers freds, quan retornem a la rutina, puguem tenir aquella satisfacció íntima d’haver aprofitat el temps. Quan al vespre, abans de reincorporar-nos a l’estudi o al treball ordinari, mirant el sostre del dormitori des del llit o fent una darrera volta abans de retirar-nos a descansar, puguem fer un breu balanç de l’estiu viscut. I que diferent serà el balanç d’aquell que sap que s’ha enriquit, que ha contribuït a un projecte, que palpa els resultats que la seva aportació ha tingut per a ell i per als altres! Que positiu pot ser aquell estiu que recordarem sempre per una travessa de muntanya, per uns infants que ens miraven, per un indret natural on les persones subsisteixen amb els mínims, per aquelles converses esforçades en un idioma estrany que ens van permetre conèixer altres persones.
Les vacances són una oportunitat excepcional per al creixement integral de la persona. Podem ser-hi passivament deixant-nos portar per la festa i les destinacions turístiques o bé podem optar per activitats amb sentit que haguem sabut buscar. Afrontar l’estiu proactivament pot ser molt més enriquidor que acceptar reactivament les propostes de vacances que “toquen” per a aquest any. Aprofitem les vacances convençuts que és un període excepcional per al creixement i per les oportunitats que ens ofereix.