Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Noor
Martí Anglada
Article / 16 de setembre de 2008
Hi ha històries de ficció que tenen la capacitat d’induir canvis profunds en la societat. Noor és una jove musulmana, dissenyadora de moda, a qui arreglen el casament amb Mohammad, un jove, també musulmà, del que està secretament enamorada des de la infància. A Mohammad, però, fa poc que se li ha mort la nòvia. Quan el matrimoni comença a caminar, ho fa coix, perquè Mohammad no vol mantenir relacions sexuals amb Noor pel respecte que sent per la seva nòvia morta.
A poc a poc, Noor aconsegueix amb el seu amor que Mohammad li correspongui plenament. A més a més –i això és el més rellevant–, el marit la tracta en un pla d’exquisida igualtat, amb una consideració que socialment caracteritza la relació entre iguals. Aquesta història, interpretada per actors de primera fila i emesa en prime time per una cadena de televisió via satèl•lit, és, precisament, una de les que indueixen canvis profunds en la societat.
On pot induir canvis profunds un serial de televisió que té com a qualitat distintiva el tracte igualitari dins el matrimoni? Doncs en un àmbit sociocultural on l’exquisidesa igualitària és una dada desconeguda. De fet, on aquest culebrot de televisió té més èxit –un èxit, per cert, colossal– és a l’Aràbia Saudita, a Jordània i a Palestina. I l’èxit depèn sobretot del fet que Noor i Mohammad són musulmans, ja que quan en aquests països s’emeten sèries sud-americanes on els protagonistes també tenen un tracte igualitari, la influència social és mínima. La ressonància social que té la sèrie Noor es concentra principalment entre el públic femení, que és, lògicament, el més sensible al descobriment que “la igualtat també és possible entre homes i dones com nosaltres”. Diuen les cròniques que ja hi ha hagut casos de divorci com a conseqüència d’exigències femenines d’un tracte matrimonial “com el de Mohammad a Noor”.
El principal mufti saudita ha promulgat una fàtua dient que la televisió que emet la sèrie (la Middle East Broadcasting Company) està “en contra de Déu i del seu profeta”. De moment, la MBC no n’ha fet cap cas i continua les emissions. En paral•lel, ha augmentat la venda de samarretes amb referències a la sèrie. I una dada molt significativa: quan van estrenar la sèrie a Turquia, país on es va fer el rodatge, va ser un fracàs. Sembla, doncs, que a la Turquia urbana i democràtica la igualtat ja la donen per descomptada.
