Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Laïcitat positiva
Oriol Domingo
Article / 30 de setembre de 2008
Laïcitat positiva? L’adjectiu, distorsiona o precisa el substantiu? Avui cal precisar-lo perquè hi ha en joc diferents laïcismes i concepcions religioses. La versió catòlica (espanyolista) dels cardenals Rouco i Cañizares és diferent de la del bisbe Joan Carrera que sintonitza amb la del cardenal Vidal i Barraquer. També les situacions són divergents. El president, els polítics i l’episcopat de França no són els d’Espanya. Bisbes activistes i governants menjacapellans, amb suport de fonamentalistes, confessionals i agnòstics, fan la seva guerra en terres hispàniques. I el president, els polítics i els bisbes de Catalunya? En conjunt, l’episcopat català està desaparegut. Prelats com Jubany, Masnou, Deig, Torrella... queden lluny.
En aquest panorama emergeix, malgrat aspectes criticables, Nicolas Sarkozy. Fa una proposta raonable i desacomplexada al debat sobre política i religió. L’exposa en tres escenaris significatius: Roma (20 de desembre del 2007), Riad (14 de gener del 2008) i París, davant Benet XVI (12 de setembre del 2008). Planteja una laïcitat –són adjectius seus– positiva, respectuosa, oberta, tolerant, dialogant, no excloent. Reconeix les arrels cristianes d’Occident (com ja feren els bisbes catalans, cap al 1985, amb “Arrels cristianes de Catalunya”). Sarkozy defensa la separació entre Església i Estat, el respecte entre les diverses confessions, i la col•laboració entre ambdues parts. Ha dit a París: “El diàleg amb les religions i entre aquestes constitueix un gran desafiament d’aquest segle. Els responsables polítics no ens en podem desentendre però només podem contribuir-hi a condició de respectar les religions. Conec els errors que cometeren en el passat, els integrismes i fanatismes que les amenacen, però sé també el paper que han tingut en la construcció de la Humanitat. La recerca d’espiritualitat no posa en perill la democràcia ni la laïcitat”.
El Papa veu bé aquest plantejament. Per ell, el laïcisme positiu té el dring del criteri establert per Jesús quan les forces dominants de l’època, fariseus i herodians, li posaren una trampa. La seva resposta fou: “El que és del Cèsar, doneu-ho al Cèsar; i el que és de Déu, a Déu”. Potser es pot dir amb altres paraules. Jesús –és a dir, el cristiଖ rebutja posar Déu (fe, Església, religió) al servei del Cèsar (poders polític i econòmic), i també rebutja apel•lar al Cèsar per imposar Déu a la societat.
