Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
L’excel•lència professional
Francesc Torralba
Article / 07 d'octubre de 2008
S’ha escrit abundantment sobre les claus de l’excel•lència professional. De fet, totes les institucions acadèmiques intel•ligents desitgen que les persones formades a les seves aules assoleixin el màxim grau d’excel•lència i siguin competents i eficients en els seus respectius camps professionals.
Les universitats es miren de reüll i cerquen les millors estratègies per sobreposar-se a la mediocritat i la moral de l’anar fent, però en aquest treball de recerca constant no n’hi ha prou amb imitar models que han donat fruits històrics. No n’hi ha prou d’introduir coneixements i habilitats noves. Sobretot cal exercitar determinats valors, sense els quals, tot desig d’excel•lència esdevé buit.
L’excel•lència professional és el fruit madur de la superació personal, de la voluntat de transgredir límits i fronteres, barreres físiques, mentals i emocionals. Aquesta voluntat de superació, aquest inconformisme amb el que sóc i amb el que m’han donat és l’arrel de l’excel•lència. Allí on hi ha conformisme, resignació i acceptació tàcita de les circumstàncies, de la mitjania, no pot haver-hi excel•lència. L’excel•lència és sempre el resultat d’una llarga cursa d’obstacles, d’una revolta que no s’adiu al que són les coses, que apunta vers ideals que molts qualifiquen d’irrealitzables. Aquesta set transgressora està en el cor de l’atleta, de l’escriptor i de l’intel•lectual.
El desig d’excel•lència, però, és també generador de frustració. Només pot frustrar-se qui apunta alt, qui està disposat a entregar-se en cos i ànima a una causa, a un ofici, a una professió. El principal enemic de l’excel•lència no és la mandra; és el relativisme, la falsa creença que tot val el mateix, que res no és millor que una altra cosa, que tot és qüestió de percepcions, d’opinions, en definitiva, de subjectivitat. El relativisme és, en el fons, la gran excusa per perpetuar-se en la mandra. És el resultat de la mala consciència. El ressentit diu que tot és el mateix, car l’incomoda la brillantor de l’excel•lència, perquè, al capdavall, li recorda, que ell també hauria pogut fer molt més del que ha fet.
L’extensió del relativisme com a forma de vida condueix, en darrer terme, a la mediocritat social, a la grisor civil. Un país necessita professionals excel•lents, ciutadans amb capacitat crítica i autocrítica, que no s’acontentin només de complir els seus contractes i obligacions, sinó que cerquin la superació en tots els terrenys. Aquesta lluita és el que el converteix un país de qualitat, en un referent que els altres miraran de reüll i desitjaran imitar.
