Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Perill regulador
Xavier Roig
Article / 30 de setembre de 2008
M’agafa l’enfonsament de Lehman Brothers i AIG a Nova York. Passo per davant dels jutjats de bancarrotes que es troben a prop de Wall Street, a Batery Park, però l’activitat no sembla pas frenètica. Crec que l’enrenou mediàtic ha estat més gran a Europa que als Estats Units. A mi, de tot això, només em fa por una cosa: que els enemics del lliure comerç utilitzin la crisi actual per limitar la llibertat del mercat. Que vulguin fer veure que aquestes turbulències que passem són la representació de la maldat estructural del capitalisme.
La crisi actual té molts responsables. Els “especialistes” de l’enriquiment fàcil i ràpid han actuat malament. I determinades autoritats els han deixat fer. Uns governs més que altres. És molt diferent la crisi per la qual passen els Estats Units (que posseeixen un formidable rerefons industrial que fa que, malgrat la situació, segueixin creixent al 3,3% anual el darrer trimestre) de la que passa Espanya (on s’han posat tots els ous al cistell especulador i ha crescut el darrer trimestre només un 0,4% anual).
La intervenció del Govern dels Estats Units a AIG, Fannie Mae i Freddie Mac sembla raonable. Deixar-les enfonsar hauria causat més mal que bé a individus que res hi tenien a veure. Deixar enfonsar Lehman Brothers o Wachovia (els béns del qual acabaran comprant d’altres) només comporta que els que van apostar per aquest banc... han perdut. Convindria anar acostumant-se que el joc del mercat és així. Que fantàstic seria guanyar sempre!
Ara caldrà veure si finalment el Congrés aprova la proposta del secretari del Tresor, el senyor Paulson, de disposar de 700 mil milions de dòlars i poder comprar, així, les hipoteques escombraries que vagin apareixent. D’entrada no sembla que aquesta mesura satisfaci determinades ànsies de justícia del contribuent americà. La por a Amèrica és que aquesta acció sigui el preludi, l’excusa, d’una actitud reguladora que elimini l’agilitat i la flexibilitat que el sistema financer, malgrat els errors comesos, ha demostrat.
Els enemics de la llibertat de mercat (que a casa nostra acostumen a ser-ho, també, de les llibertats individuals), al•ludiran al fet que si l’Estat posa diners per salvar elements del lliure mercat, aquest Estat té l’obligació de regular i limitar actuacions. Gran perversió. S’oblida el creixement econòmic que aquest sistema financer, que ara té problemes, ha aportat al sistema, a tots els ciutadans. I s’oblida, també, que aquestes institucions financeres, i els seus clients, han pagat (als Estats Units, almenys) una quantitat colossal d’impostos. És incorrecte que una part d’aquests tornin per ajustar el sistema del qual van sortir? Aquest és el debat obert als Estats Units...
