L’LHC del CERN i el sincrotró ALBA

Per fer-ho va prendre algunes decisions. Una va ser crear un consorci entre la Generalitat i la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE). Un institut que ja es pot considerar de primera divisió a nivell mundial. Una de les grans col•laboracions internacionals en les quals participa l’IFAE és l’experiment del detector ATLAS, que farà servir el recentment inaugurat (encara que amb els problemes típics d’una instal•lació capdavantera) Large Hadron Collider (LHC), l’accelerador de més energia del món, per estudiar els components últims de la matèria, a nivell dels quarks i els leptons.

Un altra decisió va ser impulsar l’existència a Catalunya d’experts en acceleradors, camp en el qual la presència espanyola era gairebé inexistent. Per això va decidir construir un accelerador propi de rang internacional. Després d’explorar les possibilitats existents, va decidir construir un sincrotró d’electrons no destinat a la física de les altes energies, sinó a produir llum de sincrotró. Aquesta idea no es va consolidar fins a l’any 2002 en què se li va donar llum verda conjuntament amb el Govern espanyol i és el que ara s’està construint a Cerdanyola, la font de llum de sincrotró ALBA.

Per tant, la resposta a la pregunta que molta gent es fa aquests dies en què l’LHC ha estat notícia, sobre quina relació té l’LHC i ALBA és doble. Els dos són acceleradors de partícules i en els dos camps hi ha hagut iniciatives importants del Govern de la Generalitat. Però per les seves característiques i finalitats, no tenen res a veure.

L’LHC és tan gran (27 quilòmetres de circumferència) com per reduir les pèrdues en forma d’emissió de llum de sincrotró, mentre que ALBA és petit (menys de 300 metres) per optimitzar l’emissió. L’LHC és únic al món, mentre que hi ha moltes fonts de llum de sincrotró, encara que només ALBA es troba al sud d’una línia imaginària de París a Trieste. L’LHC busca respostes a les preguntes que els físics d’altes energies es fan sobre les estructures més petites de la matèria (i, en paral•lel, als primers instants de la vida de l’Univers), mentre que ALBA pretén ser un instrument per a tots els investigadors que estudien la matèria a escales relativament molt més grans, com són les molècules, o les estructures de la matèria viva o inorgànica.

Finalment diguem que l’LHC és un instrument d’una complexitat extraordinària en l’àmbit mundial, que està acabat però que tardarà a posar-se en marxa amb la màxima energia prevista o amb la màxima intensitat, ja que la seva “posada a punt” tardarà a acabar-se i, probablement, els principals resultats experimentals no ens arribaran fins d’aquí un o dos anys i s’aniran produint durant algun decenni. En canvi ALBA, de gran complexitat a escala local, és la instal•lació científica més important que s’haurà fet mai a Espanya, s’acabarà a inicis de l’any 2010 i la seva posada a punt serà previsiblement més ràpida, de manera que estarà disponible per als usuaris a finals de l’any 2010.