Activitats de Jordi Pujol
Activitats pròpies
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Aquest setembre TV3 ha fet 25 anys. És un aniversari important. Aconseguir per a Catalunya i el seu procés de reconstrucció nacional el mitjà de comunicació de masses més poderós conegut en aquells anys va ser una fita que calia recordar i celebrar. El pas del temps –i 25 anys és ja bastant de temps– ajuda a poder veure la importància de la iniciativa i el pes de l’acció decidida de tots els qui van participar en l’aventura d’endegar el que ha estat, junt amb l’escola, una eina de normalització de l’ús de la llengua catalana molt poderosa.
A més, és clar, del fet positiu de la divulgació de continguts que han contribuït decisivament a donar elements de cohesió social i sensibilitat de pertinença a un projecte de país.
Aquella fou una feina que es va fer, no ho oblidem, en contra de posicionaments institucionals –el mateix Govern espanyol– molt poderosos. I ens en vam sortir. Primer, per la posició ferma dels qui van engegar el projecte polític –el govern de CiU recolzat pels partits de l’arc parlamentari– i, segon, pel compromís amb l’excel•lència i el sentit de país que van demostrar els professionals en els primers i difícils anys de vida de TV3.
El fet que hagin passat 25 anys i que la televisió que vam imaginar per a Catalunya continuï essent un referent de qualitat és un fet que referma la validesa del projecte. També ho és que en una bona part d’aquests 25 anys TV3 s’hagi situat com a primera opció dels telespectadors catalans.
Qualitat i audiència o audiència i qualitat. En la lluita contra el perill de l’assimilació lingüística de fa 25 anys era molt difícil posar un dels dos elements del binomi per davant de l’altre. Sobretot perquè de poc ens hauria servit una TV3 de molta qualitat i escassa penetració social. El mateix passa avui, 25 anys després, ja que els avenços en la normalització de l’ús del català no ens han de fer perdre de vista els perills d’acabar encerclats en el reducte de la qualitat entesa per a satisfacció de minories.
Tornar a assolir lideratges avui no és una tasca fàcil. Tampoc no ho va ser en el passat, quan TV3 tenia al davant la poderosa maquinària d’una competència que, dirigida des del Govern central, volia veure-la reduïda a un apèndix “antropològic, folklòric i complementari”. Llavors es va saber reaccionar i trobar un model que la va conduir a una televisió de caràcter nacional i de vocació universalista, de qualitat i d’audiència. Homologable, per tant, amb les millors cadenes que aleshores es coneixien.
Felicitem-nos, doncs, per aquest fet i agafem, tots, el compromís renovat de perseverar en el camí iniciat ara fa 25 anys.