Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Ètica i capitalisme
Centre d'Estudis Jordi Pujol (CEJP)
Editorial / 07 d'octubre de 2008
La forma actual del sistema capitalista és el que avui se’n diu economia de mercat, que en els seus trets generals és acceptada per tots els partits polítics no radicals dels països desenvolupats. Una de les seves característiques és la capacitat d’autocorrecció quan es comprova que les normes amb les quals s’aplica aquell sistema queden molt lluny de la perfecció.
En principi, un sistema econòmic no té res a veure amb l’ètica, però és evident que la societat civil té capacitat per introduir principis ètics en el funcionament del sistema, tal com ha anat fent en els darrers cent cinquanta anys. Els primers Rothschild o Rockefeller haurien anat a la presó si els haguessin aplicat l’actual legislació vigent als països desenvolupats. El capitalisme salvatge va ser condemnat pel papa Lleó XIII al segle XIX i per tot el món civilitzat en l’actualitat. Els historiadors som conscients que els principis morals han anat penetrant en el teixit i el sistema econòmic, però molt lentament.
La capacitat d’autocorrecció és evident, però hi arribem tard. És una llàstima que la societat civil no sigui capaç de prevenir alguns excessos i evitar terrabastalls com els que estem vivint en l’actualitat. La paraula clau és cobdícia –greed, en anglès. Per no fer més disbarats econòmics, però també per ètica, s’ha de revisar aquell principi que diu que els empresaris han de buscar el màxim benefici. Aquest no es pot admetre, si hi ha corrupció pel mig o si es perjudica la col•lectivitat en aplicar-lo.
Els liberals purs creuen que les correccions necessàries s’aniran introduint en el sistema econòmic de manera natural. Els intervencionistes consideren que l’estat està obligat a fer-les com més aviat millor, per evitar un mal major i per protegir el que Obama en diu main street –el carrer major del poble– enfront dels financers de Wall Street. És evident que als Estats Units la majoria ha estat a favor de la intervenció, davant d’una situació que pot tenir responsables per activitats no ètiques. Serà, possiblement, un pas endavant, però amb un cost molt elevat, que encara no es pot quantificar.
