Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
És l’hora de la política
Joan Vidal
Article / 04 de novembre de 2008
L’actual situació de crisi econòmica interpel•la directament l’acció política i ha de permetre visualitzar aquells que tenen propostes i desenvoluparan accions per sortir-ne més reforçats i aquells que restaran sense moure’s esperant sortir-ne amb els menors danys possibles.
La interpel•lació a l’acció política és en sentit ampli. Pertoca als partits polítics, com a representants de la sobirania popular, liderar les propostes i el debat. Però, donat que la crisi afecta ciutadans i empreses, els agents econòmics i socials no poden defugir-ne la seva responsabilitat. El gran debat de la macroeconomia mundial pot quedar llunyà a algunes persones, però hi ha petites accions de proximitat que només poden realitzar-se des dels espais de decisió més propers. Per tant, ningú pot quedar exclòs d’aquest debat, ni ningú pot mantenir-se’n al marge sense quedar assenyalat.
Calen propostes que enforteixin l’economia productiva i donin suport a aquells que es troben en una situació més feble, i alhora cal evitar el camí de l’intervencionisme amb voluntat de control gairebé absolut. Cal donar suport a l’ampli teixit de pimes, autònoms i petits comerciants del nostre país. Fer-ho és promoure els valors del treball, l’esforç i la tenacitat. Aquest suport a l’economia productiva no pot fer-se qüestionant de manera infantil el capitalisme. És obvi que el sistema d’economia de mercat ha tingut errors que cal corregir, com tant obvi és que no es coneix cap altre sistema que pugui permetre el desenvolupament econòmic i social.
Una acció política sòlida requereix d’una proposta de valors clara. En moments de dificultat es fa necessari prendre decisions que no poden ser del gust de tothom. És per això que sorprenen actituds populistes, d’absoluta frivolitat política, com la que apunta el president del Govern espanyol en anunciar que donarà suport a tots els pressupostos d’ajuntaments i comunitats autònomes. El debat polític s’ha de basar en l’alternativa de plantejaments i en coherència amb la pròpia acció política. Cal donar suport només a allò que es considera bo o que permet donar resposta a les necessitats del moment.
En aquest sentit m’ha semblat preocupant la constant apel•lació catalana en els darrers temps a la unitat com a guia d’acció. Em preocupa la unitat com a requisit previ i absolut. Aquesta pretesa unitat pot acabar essent una mordassa per evitar l’oposició als plantejaments del Govern. Pot resultar poc popular dir-ho, però la unitat només pot venir després de l’acord polític nascut de la divergència de plantejaments, de la discussió i finalment del pacte. La unitat com a requisit previ pot esdevenir una trampa.
Vénen temps convulsos. Calen propostes sòlides basades en valors forts. Torna l’hora de la política de veritat.
