Vist amb perspectiva, l’esforç de l’equip d’Obama per inscriure nous votants durant aquestes eleccions presidencials ha estat no només encomiable sinó també molt beneficiós per a la seva candidatura. Si l’augment de la participació no ha estat més gran és perquè la gran mobilització de nous votants demòcrates s’ha vist compensada per la desmobilització de votants republicans.
Obama sembla tenir tres coses que són importants en un president: capacitat de discerniment, visió de futur i lleialtat als seus principis, uns principis guiats sobretot per la importància de l’accés universal a una educació i una atenció mèdica de qualitat, la cultura de l’esforç personal i la participació cívica. Obama és una mena d’idealista pragmàtic que afirma que l’esperança en un futur millor té molt més a veure amb la preparació que amb l’optimisme, i que “la gent normal” és capaç de fer coses extraordinàries si se’ls dóna la motivació i les eines necessàries. En aquests moments de profunda crisi, no només econòmica sinó de lideratge moral en el context internacional, probablement el que els Estats Units demanaven era un líder que inspirés confiança i ganes de participar cívicament en el projecte de país.
Obama és un antidogmàtic que es declara disposat a parlar amb tothom i fuig de grans declaracions sobre el bé i el mal. Aquesta flexibilitat mental pot ser molt beneficiosa tant en l’actual crisi financera com en les complicades relacions internacionals que la “diplomàcia de cowboy” de Bush li han deixat en herència. En aquest sentit, les arrels familiars d’Obama (amb un pare kenyà i un padrastre indonesi) poden ser també un factor positiu en la percepció que la resta del món tindrà del Govern nord-americà a partir d’ara.
Però si l’elecció de Barack Obama és especialment destacable és perquè trenca 220 anys de monopoli de l’home blanc a la presidència dels Estats Units. Obama ha estat especialment curós de no fer del color de la seva pell el tema principal de la seva campanya, però és evident que la seva candidatura era vista com un triomf de les minories. A partir d’ara nens i nenes de tots els colors podran mirar cap a la Casa Blanca i imaginar-se com a futurs presidents del seu país. Aquest és un benefici col•lateral de l’elecció d’Obama encara difícil de quantificar. Els Estats Units són un país en què el pecat original, el gran defecte fundacional, té a veure amb l’esclavatge d’una raça per part d’una altra, i la qüestió racial va ser central en la seva única guerra civil. Obama, criat principalment per la seva mare i els seus avis blancs, és en si mateix un símbol d’harmonia racial. La seva presidència, al marge de l’encert o el desencert de la seva gestió, pot acabar fent més per les bones relacions racials als Estats Units que mil estudis sociològics, simpòsiums i declaracions de bones intencions.
Una altra conseqüència important de l’elecció d’Obama tindrà a veure amb la composició del Tribunal Suprem. El president és l’encarregat de nomenar-ne els magistrats, que tenen càrrecs vitalicis. Una victòria de McCain hauria afectat l’equilibri ideològic de la institució judicial més important del país, ja que els tres magistrats més progressistes (Stevens, Ginsburg i Souter) són els que semblen tenir més números per retirar-se aviat. Amb una àmplia majoria demòcrata al Senat, Obama no hauria de tenir problemes per aconseguir la confirmació de nominats progressistes al Suprem.
Però precisament aquesta còmoda majoria demòcrata, tant al Senat com a la Cambra de Representants, donaran a Obama poques excuses per incomplir el seu ambiciós programa de regeneració econòmica, ètica i cívica. La tria dels membres del nou govern en els pròxims dies començarà a donar forma al “canvi en què podem creure” de l’Administració Obama. I en un país en què el discurs inaugural del president ha estat elevat a categoria de gènere literari, caldrà estar atents als matisos del discurs que Obama farà el pròxim 20 de gener just després de jurar el càrrec.
