Activitats de Jordi Pujol
Activitats pròpies
Activitats recomanades
Pròximes activitats
06 de febrer de 2012
08 de febrer de 2012
13 de febrer de 2012
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
20 de febrer de 2012
Les societats actives i amb un esperit de superació constant acumulen, amb el temps, actituds i valors que els fan més forts i els situen en un pla d’avantatge davant les adversitats. L’esforç i l’excel•lència, la superació i la creativitat, la innovació i la lluita per millorar en tots els terrenys, ajuden a travar les societats. Les estructuren, les fan més fortes i, el que és més important, les fan resistents i alhora obertes: sense por als canvis i disposades, quan cal, a començar de nou.
Ens trobem davant una crisi d’abast mundial i de conseqüències i durada encara imprevisibles. Probablement hi haurà molts aspectes de l’actual sistema que regeix les relacions econòmiques a nivell global que s’hauran de canviar. Hi haurà mesures que s’hauran de prendre amb urgència i, de fet, els països importants ja n’han pres algunes per tal d’aturar un aspecte d’aquesta crisi: la crisi del sistema financer. D’altres reformes és previsible que s’adoptin a la reunió que faran a Washington properament els països que han comptat i compten en l’esfera internacional i aquells amb economies emergents.
També és probable que la recent elecció de Barack Obama com a nou president de la primera potència del món suposi un nou estil en la manera d’actuar dels EUA. És probable. Però també és veritat que el nou president es trobarà una societat que pot fer valer els actius que referíem al principi i que tradicionalment –i des de fa anys– formen part de la seva columna vertebral, de la seva pròpia manera de ser i d’actuar.
El professor Manuel Castells s’hi referia l’altre dia en un esmorzar de treball amb periodistes que vam organitzar des d’aquest Centre d’Estudis: “La força dels EUA –deia Castells–són les seves universitats, la seva capacitat d’investigació, el caràcter dels seus emprenedors i la capacitat per absorbir la immigració que els hi arriba”. I encara hi afegia que aquestes realitats són les que els havien donat el poder militar; en definitiva, un poder, avui, basat més en la tecnologia que en el nombre de soldats.
Resulta, doncs, evident que per sortir de la crisi, globalment, caldrà reformar el sistema en allò que falla. I que les mesures correctores –temporals o a més llarg termini– seran a l’agenda dels governants que les han de decidir. I que caldrà adoptar-les. Però junt amb tot això és necessari reafirmar i prendre partit per la vigència d’un sistema de valors que doni consistència a la societat, a totes o al major nombre possible de societats. La globalització pot actuar en aquest punt com un gran propagador.
Tenim l’avantatge de no partir de zero. I si, com hem vist, la indústria del coneixement i de les tecnologies s’apunten com a puntals de futur i creació de riquesa haurem de convenir que la creativitat, l’esforç, la investigació i sobretot, la innovació, hauran d’estar en la base de tots els punts de sortida per afrontar els grans reptes d’aquesta crisi amb èxit.