Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Apunts sobre guerres, religions i fonamentalisme ateu
Oriol Domingo
Article / 18 de novembre de 2008
Són conflictes clàssics. Israel i Palestina. Islam i cristianisme. Bin Laden i George Bush. Xoc de civilitzacions. Atacs a musulmans a Bòsnia i a cristians a l’Orient Mitjà. Hi ha avui enfrontaments a causa de les religions? El pare general de la Companyia de Jesús, Adolfo Nicolás, màxim responsable dels jesuïtes al món i indiscutible autoritat de discerniment espiritual i humà, n’ha parlat durant la seva recent visita a Catalunya.
Adolfo Nicolás diu: “Crec que no es donen guerres a la nostra època per purs motius de religió. Als conflictes, la religió s’utilitza sempre amb motivació política. A vegades un grup polític la utilitza per mobilitzar la gent a les eleccions o al que sigui per raons de tipus polític, econòmic, o ideològic”. Hi afegeix: “La religió a l’Islam defineix la cultura. Si els musulmans se senten exclosos de la seva vida cultural, poden considerar que és per motivació religiosa. Sentir-se expulsats de la pròpia cultura és insuportable. L’autèntic islam no té espai per a guerres religioses. Però quan l’islam s’utilitza per dir que ens humilien i que no se’ns reconeix el dret a viure segons la nostra manera, que és viure sota Al•là… llavors el que està en joc és una forma de viure, no la religió”.
D’això, n’han parlat al Fòrum catòlic-musulmà, a Roma, responsables d’alt nivell d’ambdues tradicions religioses. Un punt de la declaració final estableix: “Catòlics i musulmans estem cridats a ser instruments d’amor i harmonia entre creients, i a la humanitat, renunciant a qualsevol opressió, violència agressiva i terrorisme, sobretot quan es cometen en nom de la religió”.
Una altra qüestió és el fonamentalisme. Adolfo Nicolás explica: “El nostre Déu no és un déu guerrer, intransigent ni excloent. Mentre els fonamentalismes de tot tipus, religiosos o ideològics, divideixen, s’enfronten i justifiquen la violència... el veritable esperit posa en marxa processos de diàleg respectuós”. Aquesta postura sintonitza amb el que el sociòleg Peter L. Berger, director de l’Institut de Cultura, Religió i Assumptes Mundials de la Universitat de Boston. va dir fa un any a Barcelona: “El fonamentalisme fanàtic, teista o ateu, perquè hi ha un fonamentalisme ateu, no té futur. Les grans guerres del segle XX han estat provocades per sistemes antireligiosos com el nazisme i el comunisme”.
