Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Els arbres del no
Joaquim Roglán
Article / 09 de desembre de 2008
En plena crisi econòmica, l’Ajuntament de Barcelona s’ha malgastat 214.000 euros en quatre andròmines que simulen ser arbres de Nadal ecològics que s’il•luminen amb una dinamo i a cop de pedal d’una bicicleta que no roda o bé amb plaques solars. L’estrafolària idea no és un invent del TBO, sinó una altra frivolitat de la regidora Immaculada Mayol, autoproclamada ecologista i okupa amb xofer i cotxe oficial. Tothom recorda quan va regalar uns geranis que portaven paràsits i van matar tots els geranis de Barcelona. I quan va gastar milions de pessetes amb uns desapareguts falcons que havien d’eliminar els coloms però mataven els periquitos de les gàbies. O les seves podes letals i tales d’arbres des de l’Eixample fins al Tibidabo.
Amb aquest brillant currículum com a gestora de la natura d’asfalt, la regidora verda, que va comptabilitzar com a zones verdes fins i tot els parterres, és una bona representant de la superioritat moral d’uns ecologistes de disseny que salven el planeta i la fauna polar amb la cultura del no a les carreteres, no als cotxes, no als túnels, no a l’energia nuclear, no als molins eòlics, no a les línies elèctriques, no als transvasaments, no als trens d’alta velocitat, no als tradicionals llums de Nadal i no als típics ocellets de la Rambla.
Però després de dir no a tot, ara passa que la ciutadania i els seus socis de govern han dit que no els agraden uns artefactes que simulen ser arbres i que de nit no farien llum, perquè les bicicletes que sostenen la seva màquina de propaganda personal i partidista no funcionen, però que, oh paradoxa, a la fi acaben endollades al corrent elèctric. I quan tothom ha dit que no al seu caríssim i ridícul invent, Mayol s’ha defensat amb el tòpic que no s’ha comunicat bé, perquè els seus arbres mecànics duraran trenta anys. Demòcrata com és, ha escoltat el poble consumista que no entén la seva idea de progrés i d’estalvi i ha decidit reeducar-lo durant trenta anys.
Comprovada la seva brillant visió de la política energètica, el progrés i el futur seran el pedal i la dinamo que algun dia faran funcionar cotxes, ascensors, electrodomèstics i ordinadors. És el que pot passar si persones que no són ecologistes de debò aconsegueixen imposar la seva prepotència moral a la resta de contribuents. Perquè converteixen el concepte sostenible en insuportable i el concepte eficient, en ineptitud. I això sí que no.
