Deixin-me simplificar-ho i utilitzar el símil universitari: hi ha països “de ciències” i hi ha països “de lletres”. Alemanya, Suïssa i els Estats Units són “de ciències”. Argentina és de lletres. Els països mediterranis, també; encara que amb una postura menys inflamada. França, igual que la seva cuina, que és de l’oli i de la mantega alhora, guarda un equilibri envejable.
El president Pujol ho ha advertit diversos cops: a Catalunya han disminuït les vocacions tècniques i científiques en favor de les socials i humanistes. Lògic. La nostra societat està sent educada –des de l’escola, sobretot els darrers anys– per tal que consideri més important mostrar solidaritat respecte a tota la humanitat, que no pas treballar per descobrir nous productes que, a la llarga, també ajuden a tothom. Ignoro per què, però, entre nosaltres es ven la idea que estudiar Ciències Socials, Periodisme, Ciències Mediambientals, etc. fa de més bona persona, i mostra una espiritualitat més intensa, que no pas estudiar per a enginyer (si és nuclear, ni en parlem), per a bioquímic o per a zoòleg. Es ven amb insistència que és més elevat estudiar ciències que s’ocupen de l’home, que no pas allò que fa referència a les coses. Com si les persones després no utilitzessin mòbils, ordinadors, anessin en bicicleta, tramvia o moto, o no necessitessin tractaments mèdics que utilitzen radiacions.
Tot plegat em porta a pensar que formem part d’una societat a la qual se li fa difícil acceptar que les coses es mesurin. L’enamorament que tenim per la subjectivitat és enemic de la ciència i de la tecnologia. Som incapaços de fer un quadre matemàtic que reguli, per exemple, les subvencions del Govern als mitjans de comunicació. Tampoc som capaços de fer una cosa equivalent pel que fa al finançament de les comunitats autònomes (com sí va fer Alemanya).
Si volem que les inversions en R+D augmentin a nivells acceptables, cal educar els escolars fent-los veure que fabricar locomotores és vital per transportar gent i béns. Que les telecomunicacions que permeten transmetre idees requereixen molta tecnologia. Que les impremtes que produeixen cultura en forma de llibres són màquines molt sofisticades i precises... Amb això es crearà una atmosfera, una cultura, una vocació i una demanda que portarà a inversions més altes en R+D. Tota la resta d’actuacions per corregir el problema no és que siguin punyetes, però equival a voler curar la febre en lloc d’atacar la malaltia.
