Activitats de Jordi Pujol
Activitats pròpies
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
És més difícil nomenar bisbe auxiliar de Barcelona que escollir papa. El conclave per elegir Joseph Ratzinger va durar dos dies. El període que va des de la renúncia del bisbe Joan Carrera en complir 75 anys (12 de maig del 2005) fins a l’anunci del nomenament de Sebastià Taltavull com a bisbe, el 28 de gener passat, ha durat quasi quatre anys.
Dos factors ho expliquen. Un és la complexitat de l’arxidiòcesi de Barcelona i de l’Església catòlica a Catalunya. Aquí hi ha els més diversos sectors, des dels renovadors segons el Vaticà II fins als preconciliars que encara defensen el nacionalcatolicisme espanyol.
L’altre factor és el de les pressions d’aquests grups preconciliars sobre la Congregació Vaticana de Bisbes encarregada dels nomenaments episcopals. Són grups amb connexions cardenalícies i adversaris d’un cardenal tan moderat com l’arquebisbe Lluís Maria Martínez Sistach. Fan joc brut aprofitant el secretisme del procés de nomenament episcopal. Empastifen sacerdots que tenen la suficient categoria personal, cívica i evangèlica per poder ser dignes bisbes.
Martínez Sistach ha denunciat alguna vegada, encara que de manera massa críptica, aquest joc brut. Malgrat tot, en aquesta ocasió, i gràcies a la seva gestió pacient, ha estat possible que pogués donar, segons les seves paraules, la “bona notícia” del nomenament de Sebastià Taltavull com a bisbe auxiliar de Barcelona. És una bona notícia per a l’arxidiòcesi barcelonina i per a l’Església catalana perquè és un sacerdot que pot fer una sòlida aportació episcopal. Donades les circumstàncies, per aconseguir un llarg i fecund episcopat, li caldrà humilitat, decisió, habilitat... i l’ajuda de Déu.
El bagatge del nou bisbe defineix el personatge. Sebastià Taltavull (Ciutadella, 1948) és un menorquí vinculat cordialment des de sempre a la vida eclesial i social de Catalunya. Va triar la Facultat de Teologia de Catalunya per estudiar-hi, i no altres centres adoctrinadors de nacionalcatolicisme i centralisme espanyol. Ha exercit el seu càrrec pastoral a la Conferència Pastoral Espanyola sense renunciar al seu estil obert i arrelat al seu país. Accedeix a l’episcopat gràcies a la seva vàlua intel•lectual i pastoral, i no per amistat o familiaritat submisa amb algun prelat. Reconeix amb sinceritat que Joan Carrera es un sòlid punt de referència, la qual cosa no vol dir convertir-se en un Carrera bis, perquè el bisbe Joan faria ara el que cal fer avui i no el que va haver de fer ahir.
L’encara mossèn Taltavull serà ordenat bisbe i prendrà en possessió quan l’hivern estigui a punt de convertir-se en primavera.