Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Activem-ne l’alerta màxima?
Ester Franquesa
Article / 03 de febrer de 2009
Cíclicament, filòlegs, intel•lectuals de tota mena i polítics fan debats i escriuen llibres i articles a l’entorn de previsions adverses sobre el català: s’està morint?, s’empobreix? Es va fonent amb el castellà? Aquests debats serveixen d’esperó o desanimen? Qui ho sap?
Són un toc d’atenció per no abaixar la guàrdia i no perdre progressivament pes relatiu, qualitat lingüística ni prestigi. Les empreses no ventilen les mancances dels seus productes ni les traves de distribució amb què topen; en mostren els valors i els beneficis que ofereixen; i de portes endins, avaluen on tenen pèrdues i què les causa i planifiquen estratègies d’actuació. Seria més eficaç aquest camí? El català en té molts, de valors. Mai hem estat tants parlants i no n’hem trencat mai la transmissió generacional. El parlem 9 milions de persones, més d’11 l’entenem, ha superat segles de prohibició i dictats en contra; té veu a la ciència i la literatura, els mitjans de comunicació, el sector educatiu... És a Internet i a les tecnologies, entre les 40 llengües del Google, la que fa 26 en nombre absolut de pàgines a Internet, la 19 en la relació llocs web/parlant amb continguts de tota mena, és als blocs, al Facebook i el punt cat creix sense parar. S’editen més de set mil títols l’any, la tradició literària perviu amb més de 1.600 autors contemporanis, disposem de 500 capçaleres de premsa, canals de TV generals, locals, internacionals i temàtics, més de 300 ràdios, 300 edicions digitals. I podríem afegir-hi més coses. Sembla difícil que estigui en perill d’extinció a curt i a mitjà termini.
Però pesen la mandra i la desídia dels qui passen al castellà com si res, els qui no fan el pas de sumar el català a les seves competències, les empreses sense responsabilitat lingüística davant dels consumidors, la manca d’orgull de força empreses locals, la demanda de productes i serveis en català –de molts tipus– que queda òrfena d’oferta, els errors lingüístics per ignorància i les barreges amb el castellà, volgudes, perverses i innecessàries, d’alguns periodistes, que s’escampen com una taca d’oli disfressades de modernitat i joventut. Podríem afegir-hi més coses.
Si no saps lleis, no fas de jurista, si no domines el pla comptable vigent no assessores empreses, si no uses bé la llengua del teu mitjà de comunicació, no pots estar davant l’audiència. Joan F. Mira a Cultures, llengües, nacions diu que necessitem un model de llengua correcte, pur, literari i formal, referent i mecanisme d’afirmació de la identitat. Parlar bé no és parlar una altra llengua, sinó un altre nivell de la pròpia. Reforcem el valor racional del català com a eina de comunicació però també el seu valor emocional com a símbol de pertinència i lligam que ens cohesiona. No canviar al castellà i dominar bé el català és ineludible en moltes situacions per mantenir-ne el prestigi i motivar l’adhesió de nous parlants. Continuem-ne el debat però anem, persones i institucions, posant fil a l’agulla.
