Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Cosmopolitisme i autoestima
Centre d'Estudis Jordi Pujol (CEJP)
Editorial / 03 d'octubre de 2006
Una senyora de mitjana edat, amb aspecte de bona família, seu al tren al costat d'uns quants passatgers negres. Els mira i remira, amb curiositat. Sembla com si se sentís impel•lida a mostrar-los hospitalitat, interès i ostentació de nivell cultural. Tot alhora. Els somriu i els pregunta en anglès: "What is your language?". Un d'ells li retorna el somriure, eixamplat, i li respon: "Wolof". Ella no entén la paraula, però pensa que són ells, que no entenen l'anglès. Repeteix la pregunta en francès: "Quelle langue parlez-vous? Votre langue originelle?", remarcant "originelle" perquè no hi hagi confusió. Rep la mateixa resposta: "wolof". Queda astorada i replega els seus encants. Els ulls la traeixen: mig dolguda, s'apena d'aquells desgraciats amb unes dificultats lingüístiques tan patents.
Malgrat la seva "amplitud" de mires, no ha captat que aquesta gent sap francès, es defensa en anglès i balbuceja el castellà, però que la seva llengua no és cap d'aquestes, per molt internacionals que siguin. Ells parlen wolof amb els pares, els fills, els amics...
La pobra dona és víctima d'una versió molt estesa d'un cert cosmopolitisme d'elit, que menysprea les identitats nacionals per provincianes i obtuses i troba irrellevant tot allò que no tingui etiqueta d'universalitat. Probablement, davant la mateixa pregunta, ella hauria respost "espanyol", menystenint que és catalanoparlant. No es nega a usar el català, però el considera prescindible.
Si el cosmopolitisme de debò es basa en el principi que totes les persones són iguals amb independència de la seva cultura i la seva nacionalitat, s'ha d'inferir que totes les cultures i totes les nacionalitats tenen la mateixa categoria, perquè altrament estaríem creant desigualtats entre les persones en funció del seu origen o la seva llengua. Si no s'entén això, no es pot ser realment un ciutadà del món. Tanmateix, a Catalunya abunda un cosmopolitisme que, en realitat, no és altra cosa que una forma elegant d'ocultar una exagerada manca d'autoestima.
