Obama se la juga a l'Àsia

En aquest nou context tan dinàmic, Obama reforçarà les relacions de tot tipus amb l’Àsia, destí de la gira feta del 13 al 19 de novembre al Japó, Singapur, la Xina i Corea del Sud. A Singapur va participar en la cimera anual d’APEC i en una altra cimera especial ASEAN-EUA. La crisi financera ha deixat clar que encara que els EUA seguiran sent durant dues dècades la gran superpotència, ja no poden resoldre tots sols els grans reptes globals. Fins i tot necessiten la cooperació aliena per resoldre els seus propis problemes financers. I per mantenir la seva hegemonia ha de renovar la seva capacitat de lideratge amb una estratègia de “poder intel•ligent” que li permeti tenir més aliats o amics i menys adversaris.

Obama enterrarà l’unilateralisme imposat anteriorment per Bush per apostar pel multilateralisme. Però el poder intel•ligent és molt més que “la intel•ligència emocional” que Obama domina tan bé als escenaris. Obama ha d’entendre’s amb la Xina, un colós asiàtic amb història, dimensió i capacitats per convertir-se en l’altra gran superpotència.

Les dues economies són cada vegada més interdependients. La Xina ha col•laborat amb els EUA per frenar la caiguda del dòlar molt debilitat pel doble dèficit fiscal i comercial del país. Però més enllà de les bones formes, persisteixen les incerteses sobre les futures prioritats i els interessos de la Xina. Ja és el primer exportador mundial, un potent inversor exterior i impulsa l’ús del iuan en els seus intercanvis comercials. La Xina és el creditor més important dels EUA. A l’octubre tenia gairebé 900 bilions de dòlars en bons del tresor que financen l’enorme dèficit fiscal nord-americà. Al seu torn els EUA segueixen comprant productes xinesos que alimenten un enorme dèficit comercial amb la Xina. Aquest país, que supera Canadà i Mèxic, ja és el primer país proveïdor en el mercat nord-americà.

Els EUA s’han vist desplaçats per la Xina com a primer soci comercial en països com el Japó, Corea del Sud, Austràlia i Brasil. El setembre del 2009, la Xina acumulava unes reserves de divises de 2.273 bilions. Són el fruit de les inversions estrangeres i del seu robust sector exportador. Amb aquest enorme cabal de reserves gaudeix de la capacitat financera per aprovar quantiosos plans per estimular l’economia xinesa i també potenciar les inversions xineses a l’Àsia, l’Amèrica Llatina i Àfrica, on s’ha convertit en un fort competidor enfront dels EUA i la UE. Les seves Inversions Estrangeres Directes  van aconseguir els 56 bilions de dòlars el 2008. Amb una bona borsa de divises a mà, la Xina desenvolupa una frenètica diplomàcia econòmica i energètica i conquesta nous mercats per assegurar-se els recursos energètics i alimentaris necessaris per seguir creixent.

Obama va iniciar la seva gira el 13 de novembre al Japó, que va estrenar un nou govern després de la històrica victòria del Partit Democràtic del Japó en les eleccions generals del 30 d’agost. Yukio Hatoyama vol mantenir unes relacions més equilibrades i menys dependents amb els EUA i potenciar la cooperació regional amb els seus veïns asiàtics, especialment amb la Xina convertida ja en el seu primer soci comercial.

Preocupa a Tòquio l’ascens econòmic xinès i de l’ús del iuan, fet que explica que Hatoyama hagi rellançat la idea de constituir una futura comunitat de l’Àsia de l’Est que expliqués amb una divisa asiàtica comuna. Una proposta de difícil realització per raons polítiques. Hatoyama té en compte el precedent de la UE i de l’euro com un model d’integració econòmica i monetària. El Japó i Corea del Sud prefereixen una integració econòmica en el marc de l’ASEAN 3, abans d’acabar depenent d’un predomini de la Xina i del iuan a l’Àsia Oriental.

Obama va reafirmar a Tòquio la centralitat de la seva aliança estratègica amb el Japó a l’Àsia. Ambdós països seguiran col•laborant per superar la crisi. El Japó és, després de la Xina, el segon tenidor de bons del tresor nord-americans (731 bilions de dòlars). Les seves reserves de divises van arribar als 1.057 bilions de dòlars a l’octubre. Però la situació econòmica japonesa és encara ombrívola.

Obama va visitar un continent en el qual els EUA han perdut pes polític i comercial davant la Xina, cada vegada més activa. Va ser ben rebut. Diversos països asiàtics recelen del ràpid ascens econòmic i militar del seu veí xinès. Si bé creix la seva interdependència econòmica amb la Xina, al seu torn, desitgen que els EUA continuïn la seva presència econòmica i militar a la regió. Necessiten un contrapès a la Xina que només els EUA, i més tard l’Índia, poden assegurar. No volen quedar-se sols a la mercè del colós xinès.

En les dues últimes dècades, el món ha canviat. El comunisme rus es va col•lapsar. El comunisme xinès es va transformar en un capitalisme confucià sense pluralisme polític que ha tret un gran profit de la globalització econòmica. L’Àsia-Pacífic és el nou epicentre d’un gran joc mundial. Els EUA colpejats per la crisi econòmica i un dòlar debilitat ja no poden imposar-se als altres i hauran de negociar amb les economies emergents com la Xina i l’Índia.