Tria de notícies

Consulta molt cívica a Catalunya
S’ha celebrat a 167 municipis de 29 comarques la consulta popular sobre si els ciutadans volen la independència de Catalunya. El 99,2% ha dit que sí i la participació global ha estat del 28,2%, encara que amb desigualtats. Així, a la comarca d’Osona la participació ha estat del 41,4% i del 42,4% a la ciutat de Vic. L’organització ha correspost només a entitats cíviques, a cap ajuntament ni cap partit. Hi han treballat uns 15.000 voluntaris. La jornada ha estat un èxit. Molta festa i cap incident i un gran seguiment d’importants mitjans de comunicació estrangers. No hi han participat directament els  partits polítics, malgrat CDC, el més important a Catalunya li ha donat suport, però no l’ha encoratjat,  i ERC també s’hi ha pronunciat a favor. Sense cap participació oficial en l’organització, i sense pressupost, la participació ha estat de prop del 30%. La conclusió és que s’ha manifestat la important desafecció política existent a Catalunya envers aquesta Espanya.

Obama, Premi Nobel de la Pau 2009
El president dels EUA va rebre el Premi Nobel de la Pau, malgrat que el seu país participa en dues guerres i fa poc va decidir enviar 30.000 soldats addicionals a l’Afganistan. Obama, al seu parlament d’acceptació, va defensar el principi de guerra justa i també el de legítima autoprotecció. Va dir que “amb ulls oberts podem comprendre que hi haurà guerres i, tot i així, ens escarrassarem per aconseguir la pau”. Els europeus som sensibles a aquest plantejament, no podem oblidar que la democràcia a Europa ha d’agrair la participació bèl•lica dels EUA a la Segona Guerra Mundial.

Els problemes, encara vius, de les dones treballadores
Un estudi, encarregat per l’Institut de la Dona i realitzat pel CSIC, ha fet una enquesta a 10.000 dones espanyoles i estableix que el 76% de les treballadores de menys de 35 anys consideren que la maternitat representa un obstacle a la seva vida professional. El treball “Fecunditat i trajectòria laboral de la dona a Espanya” també assenyala que la discriminació laboral a causa de la maternitat és percebuda amb més intensitat, en el grup de les dones més joves, i com més alt és el nivell d’estudis, més tard arriba la reproducció. Aquestes dificultats són superiors per a les dones espanyoles en relació amb les d’altres països desenvolupats, fet que provoca la baixa natalitat existent a tot l’Estat i amenaça, en definitiva, l’estat de benestar.

Discriminacions a la UE
L’Agència Europea pels Drets Fonamentals va presentar el seu informe anual i va denunciar que els immigrants i les minories que viuen a la UE pateixen alts nivells de discriminació. El treball és el resultat d’una enquesta a 23.000 persones dels 27 estats membres. El director de l’informe, Jo Godey, va declarar que “les xifres són força escandaloses i ens trobem davant d’un problema que requereix una actuació urgent”. Segons el document, els gitanos i els africans són els més maltractats en tots els aspectes de la vida quotidiana: l’escola, la feina, la vivenda, l’hospital. El 80% dels perjudicats expliquen que no han denunciat mai la seva discriminació. Existeix una legislació, aprovada per la UE a l’any 2000.

Valors i escoles de negocis
Bernardo Kliksberg i Amartya Sen són els autors del llibre Primero la gente. L’argentí explicava que de les escoles de negocis havien sortit Frankensteins, caníbals del guany immediat. En el dinar de Nadal amb la premsa, el director general d’ESADE, Carlos Losada, va destacar el deure de la seva escola i de les escoles de negocis, de transformar i millorar la cultura empresarial. L’objectiu és complementar l’excel•lència acadèmica amb la transmissió de valors, recordant que aquest ha estat sempre un principi de la seva escola.

La literatura catalana, endavant
L’any 2009 s’han publicat 102 obres catalanes a 21 llengües diferents, 31 títols al castellà, 13 al francès, 12 a l’alemany, 8 a l’anglès... Quim Monzó ha estat traduït a sis llengües i Albert Sánchez Piñol, aquest any, a quatre. L’Institut Ramon Llull, ha subvencionat 92 d’aquestes traduccions. El seu director, Josep Bargalló, explica que aquestes dades demostren la consolidació del bon estat de la projecció internacional de la literatura catalana.