Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
06 de febrer de 2012
08 de febrer de 2012
13 de febrer de 2012
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
20 de febrer de 2012
Croàcia: Un músic per ingressar a la UE
Valentí Popescu
Article / 19 de gener de 2010
Músic, jurista i desenganxat del poder
I és que, per començar, el nou president croat és un d’aquests insòlits polítics que no estan perdudament enamorats del poder o –com és norma als Balcans– fan de la política la seva principal font d’ingressos. A l’era comunista va militar, com tothom, a la Lliga dels Comunistes, partit comunista que va canviar el seu nom arran de les guerres iugoslaves pel de Partit Socialdemòcrata (SDP). Com a la resta del món excomunista (la República Democràtica Alemanya és un cas a part a causa de la seva unió a la RFA), el canvi va ser clar en les sigles, prometedor en els principis i programes i gairebé nul en la nomenclatura.
Josipovic va ser possiblement el que més va canviar en el conjunt dels polítics professionals croats. Va militar des d’un principi a l’SDP i com a jurista prominent fins i tot va redactar els estatuts del rebatejat partit. L’honradesa de l’intel•lectual el va obligar a dir, com Ortega y Gasset, “no era això” i el 1994 va abandonar la militància i la política. Va tornar a la seva càtedra a la Facultat de Dret, al seu bufet d’advocats i a la seva carrera musical (és un dels compositors més importants de la Croàcia d’avui dia amb més de 50 partitures gens rockeres estrenades).
Lúnic que podia frenar al populista Bandic
El 2003 va tornar a la política activa a petició del llavors cap del Govern i del Partit Socialdemòcrata Ivica Racan, però va ingressar al Parlament com a independent a la llista de l’SDP. Tampoc es va trobar a gust en aquesta etapa de la política nacional croata (el seu cavall de batalla era la lluita contra la corrupció i la delinqüència organitzada) i va canviar el Parlament pel Consell de Zagreb, on va coincidir –no massa– amb qui ha estat el seu rival directíssim en aquestes presidencials, l’alcalde de Zagreb, Milan Bandic. Les murriades de Bandic disgustaren Josipovic encara més que els tripijocs parlamentaris, de manera que a les eleccions generals del 2007 va tornar a guanyar-se un escó al Sabor (Parlament croat) i ja posat a fer política a fons, va reingressar a l’SDP el 2008, per disposar de més força parlamentària. Sembla que no ho va assolir, però sí que es va guanyar fama tant al fòrum polític com davant l’opinió pública d’home de principis i detractor implacable de la corrupció politicomafiosa que campa a gust per tots els països excomunistes de l’Europa oriental i central. Davant l’amenaça de Bandic d’optar a la presidència de Croàcia, l’SDP va decidir nomenar candidat oficial Josipovic. Bandic hi va respondre abandonant la militància socialdemòcrata i presentant-se com a candidat independent, confiant tant la seva fama de bon alcalde com l’atractiu per a les masses d’una política populista exacerbada. Va arribar a la segona volta de les presidencials, on Josipovic el va derrotar amb el 60,3% dels vots, enfront del 39,7% aconseguits per l’alcalde.
