Activitats de Jordi Pujol
Activitats pròpies
Activitats recomanades
Pròximes activitats
06 de febrer de 2012
08 de febrer de 2012
13 de febrer de 2012
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
20 de febrer de 2012
La intersecció entre aplicacions tecnològiques, comunicació global i processos de creació, recepció i consum canvien i capgiren les relacions de producció, adquisició i ús de productes que fins ara han circulat per àmbits relativament abastables i per part d’un nombre d’usuaris relativament –només relativament– limitats. Però la xarxa i les seves capacitats de producció, reproducció i ús són il•limitades i el que en principi és un guany social inqüestionable –l’accés a la informació i a tot el que pot existir a la galàxia virtual, que és tot– constitueix, alhora, una font de problemes. Si més no perquè s’imposa el canvi de relació i de correlació de forces entre el creador, l’intermediari i el destinatari i també entre el producte i el seu usuari final.
Els intents de regular aquesta ja no tan nova realitat vénen sovint acompanyats de polèmica quan es planteja una aparent col•lisió de drets en una confrontació de molta més envergadura de les que fins ara es produïen fora de la xarxa, probablement, en part, perquè el dret de la propietat intel•lectual és un dret que requereix conceptes clars i pedagogia. Qüestions tan aparentment consolidades com els drets que corresponen als autors i creadors, dels productors o dels intermediaris, han esdevingut polèmiques fins al conflicte i no és fàcil fer entendre urbi et orbi que la facilitat d’accés i consum dels continguts de la xarxa estan subjectes a drets reconeguts que no prescriuen.
Alguns tòpics simplistes com la confusió entre l’accés als continguts i la facilitat amb què s’esdevé o la consideració que tot el que arriba a Internet és de barra lliure han contribuït a la contraposició entre el dret d’accés a la informació per part de la ciutadania i els drets de la propietat intel•lectual de qui omple Internet de contingut. Hi ha qui considera que l’existència i la protecció vers la propietat intel•lectual constitueix, directament, una trava al dret d’accés a la informació.
L’entrellat es complica quan es tracta dels drets que generen els productes culturals de consum massiu com els audiovisuals o la literatura, produïts per indústries i gestionats per societats. Per a un determinat sector de l’opinió pública la defensa d’aquests drets constitueix un atac directe a la línia de flotació de l’accés a la cultura, i no han faltat veus –de vegades oportunament coincidents amb el clima polític– que han denunciat els impediments que el capital anteposa enfront dels drets de la ciutadania.
Val la pena recordar que darrere els productes culturals, es tracti de llibres, clips, música, films, vídeos i de formats emergents i diversos hi ha algú que els ha pensat i que els ha creat, i que el dret al reconeixement de l’autoria, com els de la producció i difusió, estan reconeguts i que la trajectòria del reconeixement dels drets de propietat intel•lectual no ha estat precisament un camí fàcil. És ben cert que la relació entre autors i indústria editorial és perfectible, com també ho és entre els artistes i les indústries de la cultura. Que caldria replantejar el paper de les societats de gestió dels drets és també una altra realitat. Però cap d’aquests factors no pot qüestionar, eximir i negar els drets de propietat intel•lectual.
Toca fer molta pedagogia per explicar que l’accés a la cultura i el respecte als drets que genera no només són compatibles sinó que es necessiten mútuament. Negar-ho atiant l’enfrontament és demagògia i confusionisme. L’Internet del segle XXI no ha de ser un espai de pirateria, sinó de ciutadania.