Tria de notícies

El cas Vic
Vic, la capital d’Osona, és una ciutat amb més de 35.000 habitants, un 24% dels quals són immigrants. Des de fa molts anys, la ciutat és un model d’integració i d’ordenació escolar, amb uns ajuntaments que han fet una prioritat d’aconseguir una societat viva i cohesionada. Ara pretenien que les persones que s’empadronessin a la ciutat no fossin immigrants il•legals. La disposició de l’Ajuntament és legal segons un dictamen jurídic, malgrat que corresponen al Govern central les últimes disposicions sobre els drets dels immigrants. El Govern Zapatero ha dit no a la disposició de l’Ajuntament de Vic. Es pot considerar aquesta resolució com un nou desvari del Govern central. Cal recordar que no fa gaire va ordenar que delatéssim als estrangers sense papers, ja que no se’ls pot donar feina ni acolliment, perquè legalment han de ser expulsats. Ara que Espanya presideix Europa, també hauria d’assumir les seves responsabilitats, endreçant, encara que només fos una mica, el seu Estat.

L’incendi d’Horta de Sant Joan
Hi van morir cinc bombers i va ser un incendi que va ocasionar també molts danys materials. El judici contradiu la versió oficial que es va donar dels fets. Dos consellers d’ICV en són els responsables i van demanar una compareixença al Parlament. Les seves explicacions no van satisfer ni els partits de l’oposició, ni les famílies dels morts, ni els altres afectats, com tampoc l’Ajuntament d’Horta ni els mitjans de comunicació. Se’ls acusa de falsejar la realitat i d’incompetència. Se’ls recorda que quan no governaven i amb motiu d’uns incendis, van demanar la dimissió de la consellera Cuenca, que ho va fer. Ara, ells no ho fan i no els ho exigeix ni el seu partit ni el president de la Generalitat. Ara, l’incendi ja és polític i una vegada més, els ciutadans han quedat decebuts de la política i dels polítics. Manca d’exemplaritat i de vergonya.

El català, convidat d’honor a Expolangues
A París, del 3 al 6 de febrer, se celebrarà la 28a edició d’Expolangues, al Saló Internacional de les Llengües i les Cultures Estrangeres. El català hi serà convidat d’honor. És la primera vegada que es convida una llengua no oficial d’estat que pren el relleu del xinès i el rus, que foren els convidats anteriors. El 2009 hi van participar 30 països, amb un total de 80 llengües i hi hagué 23.000 visitants. Ara, amb motiu de la seva designació, es va fer públic a l’Institut d’Estudis Catalans el manifest “El català, llengua de 10 milions d’europeus”, manifest que va ser signat per autoritats del Govern català, andorrà, de les Illes Balears, del Pirineus Orientals (Catalunya Nord), pel president de la Xarxa de Ciutats Valencianes i el Vicesíndic de l’Alguer. El vicepresident de la Generalitat ho va resumir així: “felicitem-nos tots d’aquesta jornada històrica”.

Més exportacions catalanes
La Cambra de Comerç va presentar un nou pla d’acció internacional que posa l’accent en l’activitat comercial exterior com a motor de la recuperació econòmica. Les dades actuals, en paraules de Josep Maria Cervera, director de l’Àrea Internacional de la Cambra, inviten a l’optimisme. Les exportacions ja representen un 31% del PIB català i ja són 5.000 les companyies exportadores. Els països de fora de la zona euro ja representen un terç de les exportacions catalanes; l’any 2000 eren un 24% del total i ara el 31%. El president de la Cambra va explicar que l’any passat es va incrementar un 19% el nombre de societats interessades a iniciar la seva activitat exterior.

Diners per a microemprenedors
El Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa i MicroBank (el banc social de La Caixa) van firmar un acord pel qual MicroBank rebrà 50 milions d’euros per al finançament d’emprenedors que tenen dificultats per accedir al canal creditici tradicional. Aquest acord és ja la segona vegada que es produeix. MicroBank va atorgar 216 milions en microcrèdits per a famílies, el 57% de la seva activitat; la resta, 163 milions, va ser per a negocis, tant financers com socials. A Europa el 92% de les empreses són microempreses (menys de 10 empleats) i la Unió pretén ampliar els microcrèdits, ja que considera que són un bon instrument de creació de riquesa i de treball. Els francesos, l’any passat van crear 580.190 empreses, gràcies a l’èxit de l’estatut de l’autoemprenedor.

Creix l’abandonament dels universitaris
L’abandonament dels estudis universitaris ha augmentat, a Catalunya, un 20% els últims quatre anys i ja se situa en un 12%; el curs 2003-2004 era del 9,89%. També és preocupant la taxa de graduacions, del 54% a Catalunya en comparació amb el 76% de Bèlgica o el 71% dels Països Baixos. També és excessiu el temps mitjà que triga un estudiant per acabar la carrera, només un 54% ho fa en el temps estimat i seguint les referències anteriors, a Bèlgica és del 71%. També es preveu que en els propers anys podran disminuir un 25% el nombre d’universitaris a Catalunya. Aquestes dades corresponen a l’estudi “Universitat, societat i territori”, patrocinat pel Banc de Santander. Tant el ministre del ram com el comissionat de la Generalitat, coincideixen que és necessària una gestió més eficaç de la universitat i que cal definir millor objectius, incentius, avaluació i rendició de comptes.