Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
Microcrèdits vs. crèdits “subprime”
David Murillo
Article / 02 de febrer de 2010
Molts de nosaltres tot just ara ens adonem de la importància essencial que té el crèdit, no només en les nostres vides, sinó en el conjunt del sistema econòmic. Les empreses catalanes, després d’anys d’afluència constant del crèdit internacional, pateixen dues crisis en una. D’una banda, els efectes de la crisi econòmica (atur, caiguda del consum, fre de les inversions) i, de l’altra, la crisi financera que arriba via sequera creditícia i problemes per finançar nòmines o exportacions. El crèdit, doncs, per a l’economia d’un país presenta característiques de bé públic: és imprescindible i, si més no, per al correcte funcionament de les nostres empreses, hauria d’estar garantit.
Tota economia, no només la nostra, per al seu desenvolupament necessita del crèdit. Gran mèrit d’aquesta constatació prové de l’immens esforç desenvolupat per Muhammad Yunus (premi Nobel de la Pau 2006) i el seu Grameen Bank en els darrers anys. Amb prop de 6 milions de clients (un 97% dones), l’entitat s’ha especialitzat a donar crèdits de petita quantia per arrancar o ampliar la capacitat productiva de petits negocis. Contra l’obsessió occidental per les garanties financeres, Yunus demostra que a les comunitats locals, la confiança i la pressió social són suficients per tal de garantir unes taxes de morositat baixes. En països on les institucions (també financeres) són dèbils o inexistents, els microcrèdits possibiliten l’accés al mercat i generen una font importantíssima de capital social comunitari.
Tanmateix, compte. En països com el nostre, el principal problema dels microcrèdits parteix de la seva metodologia d’aplicació. Hauríem de capgirar la nostra escala de valors per procedir a la generació d’un sistema viable i generalitzable com el que proposa Yunus. Des de les entitats financeres tradicionals, Catalunya ha comptat darrerament amb les iniciatives d’Un sol Món (Caixa de Catalunya) i MicroBank (La Caixa). Iniciatives que actualment, sota les circumstàncies imperants, viuen importants processos de reflexió interna. Hi ha però altres aproximacions al microcrèdit en el nostre territori. D’aquestes en destaquem dues: una de caire més assistencial que duu a terme l’Acció Solidària contra l’Atur (ASCA) des de 1981. I una de caire més innovador promoguda des del 2006 pel nostre emprenedor social més internacional, J. C. Rodríguez-Ferrera (Premi al Millor Emprenedor Creatiu del Món 2007): les comunitats d’autogestió financera (CAF). Un model de cofinançament adreçat a gent amb pocs recursos que possibilita, al marge de bancs i caixes, l’accés al crèdit a partir de la generació de llaços de confiança i de vincular les diferents i asincròniques capacitats d’estalvi i despesa dels seus integrants.
De la necessitat d’incorporar al sistema productiu i de mercat els qui viuen al marge d’aquest, en va parlar el comissari d’Ocupació de la UE, Vladimir Spidla, el passat divendres, a Barcelona, quan va anunciar la imminent posada en marxa d’un paquet de 100 milions d’euros en microcrèdits adreçats a la lluita contra l’atur juvenil. No és aquesta una mesura nova ni original. Sense anar més lluny, el Departament de Treball fa dècades que impulsa projectes similars. Ara bé, sí és la constatació que cal insistir en una via no centrada en l’extensió de subsidis per lluitar contra l’atur. També ens recorda que el crèdit el podem destinar, per exemple, a inflar la bombolla immobiliària o bé a alinear els interessos de la societat amb el món productiu.
