Tria de notícies

Test per a Europa
Les dificultats econòmiques de Grècia per pagar el venciment del seu deute la pròxima primavera han fet sonar totes les alarmes d’Europa i, especialment, de la zona euro. Es tractaria de resoldre el problema intern sense recórrer a l’FMI. Grècia s’ha imposat una sèrie de mesures d’austeritat econòmica i de rigor contable que seran observades per la Comissió, especialment fins al mes d’abril. Alemanya i França han assumit el lideratge de tota l’operació amb l’objectiu de garantir l’estabilitat de la moneda, malgrat que els alemanys posen serioses reserves a l’aportació de diners del Banc Central Europeu. En tot cas, sembla garantit que s’actuarà si és necessari. La falta de disciplina i coordinació econòmica entre els països europeus que comparteixen la mateixa moneda és un dels principals problemes que afronta la Unió, especialment en moments de crisi com els actuals.

Un acord de la CEOE i els sindicats
S’ha signat un acord entre la CEOE i els sindicats que marca les directrius pel desplegament dels convenis col•lectius durant els tres anys vinents. És un acord imprescindible però insuficient, ja que només encara la moderació salarial i no afronta els problemes dels aturats ni genera creació d’ocupació. Podria ser un primer acord, però s’ha d’anar molt més enllà en la reforma laboral i seria necessari fer-ho abans dels sis mesos en què el document signat preveu arribar-hi. En aquest sentit, són importants les mesures que proposa Artur Mas, el president de CiU, per fomentar la contractació indefinida, reduint a vint per any treballat els dies d’indemnització per acomiadament, enfront dels 45 actuals, deixant la porta oberta al fet que l’Estat completi la diferència quan es tracta d’una contractació indefinida.

Impuls empresarial a l’Eix Mediterrani
L’Associació Valenciana d’Empresaris va celebrar el seu 4t encontre i tant el president de la patronal, Francisco Pons, com Salvador Alemany, president del Cercle d’Economia, van coincidir amb la necessitat d’impulsar el corredor mediterrani que, en paraules d’Alemany, “és fonamental per al nostre futur”. Pons va presidir el debat “L’espai públic com a element de relació i de promoció econòmics. Reptes i oportunitats per tres ciutats de l’Eix: València-Barcelona-Lió”. Es va insistir que cal construir espais de col•laboració superant vells greuges. El professor Vicent Boira insisteix a “crear la Commonwealth valencianocatalana” i el director adjunt de La Vanguardia, Enric Juliana, explicava com la crisi econòmica serveix per “despullar les carències i necessitats entre Catalunya i València”.

Arrenca l’any Vicens Vives
Aquest any, en fa 50 de la mort de Jaume Vicens Vives i 100 del seu naixement. L’acte inaugural es va celebrar al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, presidit pel president de la Generalitat, amb la presència dels presidents Pujol i Maragall i Joan Rigol, del Parlament, de la ministra de Cultura i de la vídua i fills de l’historiador. El coordinador dels actes que se celebraran durant tot l’any és el professor Borja de Riquer. La conferència inaugural la va pronunciar l’historiador britànic Sir John H. Elliot, que va ser deixeble, amic i col•laborador de Jaume Vicens i que va insistir en el caràcter revisionista de la història de Catalunya de Vicens Vives i la seva dimensió científica i humana, “magnètic, iconoclasta, optimista, vital i eclèctic”.

La crisi afecta més els joves
L’Observatori Català de la Joventut va presentar l’estudi “La joventut catalana al segle XXI”. Un dels aspectes del treball és com la crisi està perjudicant més els joves que els adults, així l’atur, que havia baixat per als joves de 16 a 29 anys del 13,4% l’any 2000 fins al 9,3% al 2007 i ara, només en dos anys, arriba al 28,1% i duplica la taxa dels adults, que se situa en el 14%. Segons l’estudi, les noies aguanten millor que els nois, tant per la seva millor formació, com per les especialitats laborals. També és greu la temporalitat, del 33,9% en el cas dels joves i del 13% dels adults.

El control dels mitjans de comunicació del president de Veneçuela
Chávez ha estat denunciat per la Comissió Interamericana de Drets Humans que considera les mesures controladores i impositives del president electe de Veneçuela una vulneració de les garanties constitucionals. També, el Bloc de Premsa Veneçolà, una agrupació constituïda per 36 diaris i revistes, l’acusa de pretendre silenciar la llibertat d’expressió i insisteixen que el passat 24 de gener va ordenar tallar el senyal de la cadena RCTVI per haver-se negat a emetre el seu discurs. Hugo Chávez explica que lluita contra el control dels mitjans per part de l’oligarquia i per aquest motiu ha creat “l’artilleria del pensament”, que pretén obligar a totes les cadenes de ràdio i TV, tant públiques com privades, a transmetre el senyal de la TV estatal Venezolana de Televisión, durant les seves al•locucions, prescindint que duren de mitjana entre quatre i sis hores, així com, entre d’altres, un nombre de programes de ràdio “De repente con Chávez”, que pot ser emès en qualsevol moment del dia. Al mateix temps, el país, tant ric en petroli, pateix una de les pitjors crisis econòmiques de la seva història.