Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
08 de febrer de 2012
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
Ànima, gent, país
Centre d'Estudis Jordi Pujol
Article / 13 de juny de 2006
A l’editorial del 14 de març ja parlàvem de com després de la guerra a Alemanya, sobretot a través de Habermas, es va crear la idea del patriotisme constitucional, segons el qual el patriotisme i la idea i la vivència de país només s’havien de basar en la Constitució.
Ara hi ha gent que diu que l’únic que uneix la gent són els contractes jurídics. Que la història i la memòria, o que el paisatge i les emocions, o que les vivències i el sentit de comunitat que dóna una mateixa llengua i uns mateixos costums, i uns afectes compartits i uns valors compartits, que tot això no compta. I això és fals. Són gent que disseca la vida i que al final la vida ve a ser només una mena de reacció química.
Són gent pels quals el sentiment de poble, i el sentiment de Pàtria no tenen raó de ser. És el que diuen. Però no diuen la veritat. Potser uns quants suposats esperits selectes, molt elitistes, que es creuen qui sap qui, s’ho arriben a creure. Però les coses no són així. Els homes som de carn i ossos. Els homes i les dones tenim sentiments. Sentim la necessitat d’estimar. I de ser estimats. I de comunicar-nos amb els altres. I de sentir-nos bé, de sentir-nos a casa junt amb d’altres.
Diumenge el President Pujol va pujar al Tagamanent. Un indret especialment simbòlic per a ell. Però tothom té el seu Tagamanent. Un amic seu de Bell-lloc, a deu quilòmetres de Lleida, de jovenet va anar a peu a Lleida perquè li varen dir que a la Seu Vella hi havien penjat clandestinament, una bandera catalana. Aquella bandera el va colpir, va impactar el seu sentiment. Per tota la vida. Pintades a les parets. O cançons (la Santa Espina). O poesies. O les històries explicades pels pares o els oncles o els avis d’un mític President Macià, o de l’Estatut de Núria. O de la persecució dels anys 40. O del sentiment de derrota. Del dolor de la derrota.
Tot això forma part del sentiment. Que és bo i que és necessari, i a més és eficaç per construir un país.
