Calendari d’activitats
Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
08 de febrer de 2012
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
Sobre la deslocalització
Francesc Cabana
Article / 13 de juny de 2006
El fenomen de la deslocalització, que vivim a Catalunya i que pot definir-se com el tancament de centres industrials a casa nostra i el seu trasllat a altres zones del món, presenta dues cares ben diverses: l’econòmica i la social.
Des d’un punt de vista econòmic, la deslocalització és un fenomen natural. Les empreses han de situar la seva producció on ho puguin fer amb la qualitat exigida i amb el menor cost. Fa 50 anys moltes multinacionals es van instal·lar a casa nostra, previ el tancament de centres a l’Europa desenvolupada, per les mateixes raons que ara marxen d’aquí i se’n van a zones on els sous són més baixos. La deslocalització afecta en primer lloc la producció industrial amb baix cost afegit i aquella en la qual els sous tenen un pes important en el preu de venda final. A Catalunya, deslocalitzen les empreses multinacionals forasteres i les multinacionals de butxaca catalanes. En aquest darrer cas es pot valorar positivament, si la deslocalització permet que el centre de decisió i els productes de més valor afegit es mantinguin a Catalunya. És de preveure que d’aquí a pocs anys el desenvolupament dels nous pols industrials –Europa de l’Est, Àsia, nord d’Àfrica– farà que el seu nivell de sous pugi i es freni l’atracció, tal com ha passat a casa nostra. Que la deslocalització sigui un fenomen natural no significa que no creï un problema greu, si genera desindustrialització i els centres perduts no són substituïts per d’altres, amb mà d’obra més qualificada.
Des d’un punt de vista social, la deslocalització crea atur a les poblacions o comarques afectades. El problema no és tan sols l’atur creat, sinó també la possible dificultat en substituir l’ocupació eliminada, que està formada en general per llocs de poca qualificació laboral. Els acomiadats poden tenir dificultats per trobar feina, ja que la demanda es concentra en llocs de treball que no s’adapten a les seves circumstàncies. El reciclatge no sempre és fàcil, bé per raons d’edat o de títol de formació.
La solució a la deslocalització és poder comptar amb una alta formació professional de la mà d’obra. Però quan la demanda no encaixa amb l’oferta, tenim un problema. Sobretot si ens adonem que els països d’economia emergent han fet un gran esforç per millorar aquesta formació.
