Eleccions britàniques 2010

En aquests moments hi ha tres possibilitats a l’hora de formar govern: una coalició Conservadors-LibDem; una coalició Laboristes-LibDem; i un govern Conservador en minoria.

Els temes en què es podrien posar d’acord Conservadors i LibDem són: la implantació de mesures econòmiques per limitar el deute públic i dinamitzar l’economia, afavorint la creació d’empreses i el retorn de la manufactura; incrementar la inversió en recerca i desenvolupament; i el compromís ferm de renovar i democratitzar el sistema polític britànic. Ambdós partits també inclouen en els seus programes l’aplicació de les conclusions de l’Informe Calman (avaluació de la devolution impulsada juntament pels govern d’Escòcia i del Regne Unit l’any 2009) que comporta incrementar el grau de devolució de poders a Escòcia i Gal•les. Això significaria atorgar major autonomia econòmica a Escòcia i ampliar la capacitat legislativa, així com introduir el dret de taxar del parlament gal•lès.

Les diferències més grans entre LibDem i Conservadors les trobem en les seves postures oposades envers la Unió Europea, la defensa, la immigració i la reforma del sistema electoral. Mentre els Conservadors són principalment «eurosceptics» –és a dir, antieuro i a favor que alguns poders transferits a la UE siguin retornats al Regne Unit–, els LibDem són europeistes i proposen fer un referèndum per adoptar l’euro. Els LibDem s’oposen a la compra dels nous submarins nuclears Trident, considerats necessaris pels Conservadors. Clegg vol donar papers a tots els immigrants il•legals que faci al menys deu anys que resideixen al Regne Unit, els conservadors hi estan radicalment en contra. Els LibDem aposten per la implantació d’un sistema electoral proporcional que els afavoria en futures eleccions, els tories s’hi oposen.

No obstant això, Gordon Brown i el Partit Laborista tenen el dret d’estar alerta i de temptar Clegg amb una raó de pes: ideològicament els LibDem i els Laboristes són més propers que una coalició Conservadors-LibDem. És clar que aquesta afirmació formula una nova qüestió: cal situar el liberalisme exclusivament a la dreta, o també trobem liberals al centre-esquerra? De fet, sovint n’hi ha a les dues bandes i Clegg haurà de definir ideològicament la seva visió del liberalisme en els propers dies. Hores d’ara ja alguns tories s’han definit liberals de tota la vida.

Els LibDem es poden convertir en l’ERC del Regne Unit (salvant les diferències) i tenen a les seves mans el do d’atorgar el govern o bé als Conservadors, o bé als Laboristes. Durant tota la campanya, Clegg va proclamar que qui guanyés en nombre de vots i escons era qui havia de formar govern. Si s’aposta pel canvi, òbviament un govern Conservador-LibDem representa l'opció més nova des del punt de vista de projecte de país i d’equip de govern. Aquesta opció atorgaria poder real als LibDem, acostumats a ser un partit d’oposició i sense poder polític. Però, Clegg i el seu partit estan disposats a acceptar els riscs que qualsevol coalició comporta a canvi d’incidir directament en la política del país? Evidentment, la puresa de les idees i els objectius són més fàcils de mantenir mentre hom roman a l’oposició. Governar és força més difícil, governar és decidir, actuar, negociar. És exercir el poder.

Per tot això, l’opció d’un govern conservador en minoria que rebi el recolzament puntual dels LibDem en temes específics es presenta com una alternativa possible, però inestable. Hores d’ara, el gran perill dels LibDem rau en la possibilitat de desgast que les possibles coalicions representen, sobretot quan ja s’especula amb la necessitat de convocar noves eleccions en els propers divuit mesos per tal d’obtenir un govern fort, capaç d’aplicar una dràstica retallada del pressupost públic, acompanyada d’un increment en els impostos. Mesures necessàries per a la recuperació econòmica, però impopulars. Si Cameron forma govern i ho fa bé, pot guanyar amb majoria absoluta les properes eleccions. Els LibDem potser haurien d’esperar dècades per tornar a tenir una possibilitat real de governar i els Laboristes gaudirien del temps necessari per promoure una renovació tant del seu líder com de la seva ideologia.