Butlletí 102 - Centre d'Estudis Jordi Pujol
Centre d'Estudis Jordi Pujol
 
  Butlletí 102
05 de febrer de 2008
  Subscripció al butlletí  
 
 
Editorial

 

A Catalunya, assumir responsabilitats

  S’alcen veus i s’expliciten actituds que traspuen un cert sentit de crisi en la pitjor de les accepcions. I potser està resultant massa fàcil acceptar, davant les dificultats de tota mena que se’ns plantegen als catalans, que potser estem en un carreró sense sortida. En aquestes circumstàncies és bo anar més enllà. A vegades, ja se sap, els arbres de les dificultats i els inconvenients no ens deixen veure el bosc de les oportunitats. I aquestes hi són. Podria ser que avui ens costi més veure-les, però segur que hi són.

Llegir més


Autor: Centre d'Estudis Jordi Pujol (CEJP)
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris
 
 
Col·laboracions

 

El còctel de les primàries

  Els partits polítics espanyols sempre s’han pres a broma l’opció de les primàries. La majoria en prescindeixen, mentre que aquells que hi juguen ho fan a mitges i, bàsicament, quan més els convé. Els nord-americans no. Ells hi creuen. I la cursa mediàtica per la nominació a les presidencials nord-americanes de novembre del 2008 està esdevenint un clar indicador de perquè el procés de primàries pot ser decisiu per a les opcions de victòria d’un partit i d’un candidat.

Llegir més


Autor: Toni Aira
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris

L’espai blanc

  Cada vegada hi ha més professionals que busquen el seu espai blanc (white space), aquell àmbit físic i mental que els permet donar compte dels aspectes creatius i introspectius de la seva feina. Són espais heterodoxos: sovint bars o cafeteries, de vegades biblioteques o museus, en ocasions un parc o un jardí públic, també el menjador o un petit estudi de casa seva.

Llegir més


Autor: Pere Torres
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris

L’anglès com a escut i com a excusa

  Els arguments no són nous, la dèria és secular, l’entestament és endèmic i el propòsit és maquiavèlic. Aquesta vegada és Rajoy qui, des de la caverna més recalcitrant, intenta refregar-nos pel nas, un cop més, que davant de la modernitat i l’amplitud de mires, el català és una rèmora desfasada. Que en el món mundial globalitzat i divers el lloc que li pertoca és al racó dels endimaris que no serveixen per a res.

Llegir més


Autor: Vinyet Panyella
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris
 
 
Actualitat del CEJP

 

EL CEJP organitza el seminari "Catalunya als mitjans de comunicació estrangers"

  La dinàmica política dels últims anys ha introduït canvis que comporten noves relacions amb l'estranger, que fan més complexa la transmissió de fets i actituds que tenen Catalunya i els catalans com a protagonistes principals.  Sobretot, pel que fa al manteniment i defensa de la nostra personalitat. Per tot això, el CEJP cregut oportú debatre sobre la imatge de Catalunya a l'exterior amb els responsables que aquesta imatge es projecti amb tot el seu potencial en el decurs del seminari "Catalunya als mitjans de comunicació estrangers" que se celebrarà el proper dimecres, 13 de feber, a les 16:00 h. a l'Hotel Majèstic de Barcelona (Pg. de Gràcia, 68). Es prega confirmació al 93 342 85 35 o bé per correu electrònic a info@jordipujol.cat.
 
 
Tria de notícies

 

 

  De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:

El reconeixement a joves científics catalans

El Consell Europeu de Recerca (European Research Council, ERC), és un organisme europeu de recent creació que atorgarà, en una primera convocatòria, Starling Grants, una innovadora línia d’ajuts als joves científics més destacats del continent. Seran tres-cents projectes d’investigació, cadascun dels quals rebrà una mitjana d’1,5 milions d’euros. Catalunya ha aconseguit un gran èxit, quinze dels tres-cents investigadors seleccionats són catalans, i s’enduran un 5% dels ajuts aconseguits, una proporció molt superior a la que representa la població de Catalunya a Europa. Espanya, en el seu conjunt, ha aconseguit un total de vint-i-quatre projectes, el 60% dels quals són per a catalans. Vuit dels quinze investigadors catalans treballen contractats a través de la ICREA, el projecte creat per la Generalitat en l’etapa del president Jordi Pujol amb l’objectiu d’incentivar la recerca amb la primera línia mundial. Com explicava Andreu Mas-Colell: “L’únic criteri per seleccionar els Starling Grants és l’excel•lència científica dels candidats”. La convocatòria va comptar amb més de nou mil sol•licituds. S’ha comentat molt l’èxit dels catalans, resultat de les iniciatives que va emprendre l’exconseller d’Universitats i Recerca i que ha desembocat en el reconeixement internacional de la feina que va realitzar i per a la qual Mas-Colell serà designat director de l’ERC.

L’anglès serà necessari per obtenir un títol universitari

Els estudiants que s’incorporin per primera vegada a una universitat catalana el proper curs 2009-2010 hauran d’acreditar un alt nivell d’anglès, B2 europeu, equivalent al First Certificate, en finalitzar els seus estudis de grau i per rebre les titulacions corresponents. El curs proper afectarà a trenta-cinc carreres, i la resta es posarà en marxa el curs 2010-2011. Es pretén que, per aconseguir aquest objectiu, un 10% dels crèdits s’imparteixin en anglès. Les universitats han exigit que se les doti dels recursos corresponents, ja que en cas contrari aquest objectiu seria impossible de dur a terme. En aquest sentit, han destacat les imprecisions per part del Govern en relació amb els recursos que posaran a la seva disposició. Les universitats reconeixen la necessitat del coneixement de l’anglès però, al mateix temps, reclamen el finançament i la dotació de les mesures adequades.

La catalana Najat el Hachmi obté el premi Ramon Llull

El premi de novel•la Ramon Llull és el més ben dotat econòmicament de les lletres catalanes, 90.000 euros, i és atorgat conjuntament per l’Editorial Planeta i el Govern d’Andorra. Aquest any l’ha obtingut l’escriptora catalana d’origen marroquí Najat el Hachmi per la seva obra L’ últim patriarca. Narra la història d’un immigrant marroquí que passa de paleta a petit constructor en una ciutat catalana i que fa venir la seva família del Marroc. La filla explica la seva adolescència i com pateix la doble moral del pare. L’autora, que reconeix un cert caràcter autobiogràfic de l’obra, fa una mirada crítica a la seva societat d’origen i també a la d’acollida pels molts prejudicis que ha hagut de viure. L’autora ja va publicar l’any 2004 el llibre Jo també sóc catalana (Ed. Columna), basada en la seva experiència immigratòria. Va néixer l’any 1979 a Nador i va arribar a Vic als vuit anys. Actualment viu i treballa a Granollers com a tècnica a l’Ajuntament.

Vuit-cents aniversari del naixement de Jaume I

Aquest any es commemora el vuit-cents aniversari del rei Jaume I, anomenat “el Conqueridor”. Diversos estudiosos aportaran treballs i es publicaran llibres que han de permetre un millor coneixement i valoració del seu regnat. Així, l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat una nova edició del Llibre dels fets, en la versió de Ferran Soldevila, amb notes de Maria Teresa Ferrer i Jordi Bruguera, aquest últim també és el curador de l’edició que ha preparat Proa. Bromera també en publica una versió modernitzada, i Robert Vines i Agnès Vine acaben de publicar la primera versió en francès. L’Esfera dels llibres prepara Les dones de Jaume I, de M. Carme Roca, i el professor Ernest Belenguer acaba de treure Jaume I i el seu regnat (Pagès). També s’han publicat obres d’Ernest Marcos, Antoni Furió, Enric Lluch, Albert Salvadó i Stefano M. Cignolani. Cal dir que l’historiador Robert Burns ha dut a terme treballs molt complets i exhaustius sobre Jaume I, el personatge històric que simbolitza adequadament el futur de bondats i misèries del nostre país.

El català, present a la política espanyola

Sembla que menystenir Catalunya i la seva llengua porti vots al conjunt d’Espanya. Així que el català s’ha convertit en proposta electoral. El PSOE, per boca de Bono, el candidat socialista a presidir el Parlament espanyol, ja ha anunciat que no acceptarà que s’utilitzi el català al Congrés, la vella i permanent reivindicació dels partits catalans que no depenen de Madrid. El PP també ha anunciat que es proposa trencar la uniformitat del sistema educatiu català, on tots els infants acaben els seus estudis sense cap separació per motiu de llengua i amb un correcte coneixement del català i castellà. Ara es proposen la divisió dels alumnes en aules i en escoles.

Contrastant amb la barbàrie, el català ha pres posicions a Europa. La Comissió Europea va presentar a Barcelona la nova versió del fòrum Debate Europe, que compta, per primera vegada, amb un canal en català al mateix nivell que les vint-i-tres llengües d’Europa. Manel Camós, el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, va explicar que “per primera vegada, la Comissió Europea tracta una llengua no oficial, com és el català, al mateix nivell que les altres llengües oficials”.

Manifest a favor d’un islam democràtic

Les detencions que s’han dut a terme a Barcelona aquests últims dies i les informacions aparegudes han provocat la reacció de diverses entitats musulmanes de Catalunya, que han preparat un manifest que signen institucions i persones de la societat musulmana. El manifest es titula “Musulmans i Musulmanes per la igualtat” i, entre altres continguts, assenyala quatre objectius:
1. Reaccionar davant la difusió de lectures fonamentalistes de l’islam i combatre el radicalisme a l’interior de les comunitats musulmanes.
2. Donar una resposta positiva a les inquietuds de la societat civil catalana en relació amb la creixent presència de l’islam.
3. Promoure la justícia de gènere en el si de les comunitats musulmanes.
4. Divulgar entre les comunitats musulmanes una visió positiva de la catalanitat com a factor de convivència. El manifest està signat per homes i també per dones marroquines i pakistaneses, cosa que representa una novetat en el context de les relacions entre col•lectius musulmans.

 
 
El llibre recomanat

 

Entre imams i capellans. Diàleg sobre la societat, la cultura i la religió

  La immigració és un fenomen que preocupa cada cop més, però el seu debat públic encara està marcat per actituds emocionals o de prudència excessiva. Per això és d’agrair que dues persones –una del món dels immigrants i, l’altra, de la societat d’acollida– estableixin un diàleg civilitzat, reflexiu i cordial, respectuós i sincer, amb afany d’anar al fons dels problemes i sense defugir els temes més delicats i polèmics. Es tracta de Brahim Yaabed, musulmà nascut al Senegal, de formació tècnica i empresarial i resident a Barcelona des del 1992, i de l’escriptora catalana de Lleida, Marta Alós. Mitjançant el correu electrònic, amb estil directe i amè, tracten els temes més diversos: els records d’infantesa; els seus països respectius i els seus costums; la política i els conflictes ètnics a l’Àfrica; el medi ambient; el fet migratori; el racisme i, sobretot, la religió i la gran qüestió de l’islam trasplantat a Europa; el paper dels imams; la por del fanatisme, del totalitarisme i del terrorisme; els canvis que pot comportat per a Catalunya la convivència amb persones de procedència cultural diversa. Les diferències es van fent paleses, però també queda clar que ambdós interlocutors comparteixen uns valors bàsics: estimació per Catalunya i la seva llengua, la democràcia i el respecte vers les persones. Un llibre que contribueix a construir ponts de comprensió i d’enteniment mutu, i bases de convivència.

Autor: Marta Alòs i Brahim Yaabed. Editorial: Pagès. Lleida, 2007.
Fes-nos arribar els teus comentaris
 
 
El web recomanat

 

Fundació Paco Candel

  Francisco Candel va ser fill de la immigració dels anys trenta. S’autodefinia com “un català de sentiment, no de naixement” i constitueix un dels exemples més representatius de la integració de la immigració a casa nostra. La denúncia de la realitat social que li va tocar viure –el seu primer destí familiar després de deixar el País Valencià van ser les Cases Barates de Barcelona– i l’agraïment per les oportunitats que li va oferir la terra d’acollida –va ser regidor al primer Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat– les va plasmar a través de la literatura. La defensa de la cohesió de la societat catalana com un sol poble, la promoció per garantir les mateixes condicions per tots els processos migratoris i de les actituds i valors d’integració i solidaritat que ell mateix representa, les va plasmar amb la creació d’una fundació que porta el seu nom. Aquesta fundació, de la qual Jordi Pujol és patró, ha elaborat l’Informe sobre immigració i participació social a Catalunya, i està treballant en una exposició que formarà part del Museu d’Història de les Migracions.


Obrir enllaç web
 
Subscripció al butlletí
 

© 2012 Centre d'Estudis Jordi Pujol